Signe Augusta Lindeman

Signe Augusta Lindeman, fou una organista noruega pertanyent a al Lindeman (nissaga de músics).

Signe Lindeman havia tocat el piano des dels 6 anys, però només després d'una visita d'ella a l'oncle de Trondheim, el jutge Kristian Lindeman, va descobrir que realment volia treballar més amb la música. Va començar estudis d'orgue amb el seu pare, Peter Lindeman, que era el director conservatori i va estudiar teoria amb Gustav Fredrick Lange. Després de la graduació va continuar a la feina de l'oficina del conservatori i al mateix temps va accedir-hi activitats professionals. En aquests anys també va començar amb alumnes privats en piano.

El famós organista Karl Straube (1873-1950) al Conservatori de Leipzig va tenir un curs per als organistes noruecs el 1919. Per Signe Lindeman, el curs li va fer entrar un fort desig d'estudiar amb ell. Al setembre de 1921, va viatjar a Alemanya per intentar aconseguir-ho, malgrat això Straube no solia acceptar estudiants femenins al conservatori. Signe Lindeman va estar a Leipzig fins al maig de 1923 i va estudiar, a més de l'orgue, el piano, la composició i contrapunt. Torna a casa a Noruega, i allà va estar a càrrec de els comptes del conservatori i més era professora d'orgue, harmònium, contrapunt i litúrgia.

El 8 de novembre de 1923, Signe Lindeman va debutar, com la primera dona noruega organitzadora de concerts, a l'església de Vor Frelser d'Oslo. En els anys posteriors al debut, Signe Lindeman va oferir una sèrie de concerts d'òrgan. Moltes vegades hi havia obres de J.S. Bach, J.G. Rheinberger i F. Mendelssohn al programa. Ella també era clarament conscient d'ella del seu origen musical i va tocar en molts contextos obres dels seus avantpassats. Entre altres coses, va convertir l'avi, L.M. Lindeman, va dedicar tota una tarda el 24 de novembre de 1928. La carrera de Lindeman com a organista de concerts es va fer relativament curta i va anar en gran part ja a principis dels anys trenta. Una de les raons va ser que ella després d'un matrimoni a curt termini. A la dècada de 1930, per obtenir una economia estable, la font d'ingressos va ser l'activitat educativa, tant a la conservació de la música com a la professor de corporal de pràctiques privades, per aprofitar la major part de la jornada laboral.

Signe Lindeman també va treballar com a organista permanent a diverses esglésies d'Oslo; a l'església de Lilleborg des de 1928 i a Kampen a partir de 1930. Des de 1937 fins a la seva jubilació, va ser organista a l'església de la Ciutat Vella.

Eventualment, Signe Lindeman es va instal·lar a Son en Østfold, on va significar fer-ho molt per això vida de la música local. Entre altres coses, va posar en marxa i va conduir la cor femeni de Son.

Signe Lindeman va començar a compondre i va escriure diverses obres per a l'òrgan. Ella també va compondre obres orquestrals, cançons, peces de piano i música de cambra. La seva música es basa en formes clàssiques i ocasionalment mostra tendències exploratòries en l'àrea vocal. D'altra banda, algunes de les peces són tècnicament difícils i demostren que hauria d'haver tingut un gran coneixement l'òrgan com a instrument.

Al concert de Signe Lindemans a l'església de Vor Frelser, el 25 de novembre de 1927, diversos dels seus propis treballs van aparèixer al programa; Passacaglia i Fuge, Quatre Blixsalmer i Andante religioso per a violoncel, interpretat pel seu germà Trygve Lindeman. Aquest concert va tenir unes critiques molt negatives vers la compositora i ajudarà que a les seves obres se'ls hi doni poca atenció més tard. Durant l'últim temps, no obstant això, diverses de les seves composicions han despertat un nou interès. L'organista Bjørn Andor Drage, per casualitat, va reconèixer les obres desconegudes de Signe Lindeman i va interpretar el 2011 diverses composicions d'òrgan en l'àlbum Norwegian Romantics. Drage descriu a Signe Lindeman com a compositora que va jugar amb noves idees.

Signe Lindeman es va retirar al Conservatori de Música de 1963 i va viure la seva jubilació a la casa Odd-Fellow a Kringsjå, a Oslo. Signe Lindeman va morir a Oslo el 1974.