Salvador Moragas Botey

Salvador Moragas Botey era poeta i pintor local de Premià de Mar. Natural de Barcelona (1911) i morí a Premià de Mar (1992).

Salvador Moragas era fill de pare premianenc, nasqué a la Barceloneta el 21 de juliol de 1911; estudià en una escola primària de la barriada les primeres lletres i per la seva afecció al dibuix i a la pintura, en rebé classes unes poques hores a la setmana d'un professor que es deia Castells.  Als 11 anys passà a estudiar el "comerç" als Escolapis del carrer Ample, i en aquest col·legi continuà també les classes de dibuix i pintura que rebé d'un conegut pintor, Josep Olivet Legares, i també d'en Joan Llaverias i Labró, molt conegut com a dibuixant en el setmanari catalanista "Cucut", que es va deixar de publicar el 1912, i també en el popular periòdic infantil "En Patufet"; també rebé classes d'un bon amic, l'Antoni Puertas Barros, d'ofici pintor decorador i que era un veritable artista tant en dibuix com amb els pinzells; l'havia vist pintant un pergamí i fent decorats per a l'escenari del Patronat, centre catòlic de la Parròquia de Sant Miquel del Port. La seva afecció a la pintura i posteriorment a l'escenografia l'ha mantinguda tota la vida, i la seva obra, poc coneguda, és molt nombrosa.

Al finalitzar els seus estudis als Escolapis començà a treballar al despatx de les Filatures Botey, tenia 14 anys i en sortí per jubilació el 1977, després de 51 anys de treballar a la mateixa í única casa, els darrers 30 com apoderat.

Abans de la guerra civil formà part de la Federació de Joves Cristians de Catalunya, militant en el Grup Pau Claris, de Barcelona, i també en el Grup de la Barceloneta. Dins l'esquema de la F.J.C. es dedicà molt especialment a la secció gimnàstica, que duia el nom de "Falcons de la FJ.C.", que tenien grups en molts pobles de Catalunya i com a president del Consell superior dels Falcons formava part, representant-los, del Consell Federal de la F.J.C.

A primers de 1936, amb la seva família llogaren una caseta a Premià, poble nadiu del seu pare, al carrer de la Rectoria (aleshores Salvador Rosselló) per a passar-hi l'estiu i algun cap de setmana. La primera estada estiuenca començà a darrers de juny.

En els primers mesos de la revolta de la guerra civil fou assaltat el domicili familiar de la Barceloneta. La casa fou també malmesa per les bombes de l'aviació franquista, i ja no es mogué de Premià, on va passar part de la guerra amagat, ja que li repugnava servir amb les armes un exèrcit, teòricament republicà, però regit per un govern que sols en tenia el nom i que actuava sota la direcció del comunisme internacional.

Al ser ocupat Premià per les tropes del General Franco, ingressà a la "F.E.T. y de las j.O.N.S.", com pràcticament ho féu tota la gent d'ordre que havien passat la guerra a aquest costat les calamitats de la guerra, i que encara que fossin catalanistes de tota la vida, acceptaren el nou règim com un mal menor i sense altra opció raonable possible. Quan al cap d'un temps es pogué comprovar que el canvi no havia ocasionat altra millora política sinó sols una modificació de sistema o de persones ho va abandonar.

El 1941 en Salvador Moragas es va casar amb Maria Rosa Plans i Cisa, i va impulsar amb altres companys el grup de “Joves d'Acció Catòlica", en la parroòquia de Sant Cristòfol de Premià, que amb els anys es convertí en el grup d’homes, intentant fer reviure aquell "fejocisme" que havien anul·lat amb diferent sistema però amb igual obstinació els dirigents dels dos bàndols, uns perquè els trobaven catòlics, i els altres perquè els consideraven catalanistes, i el curiós és que tots dos tenien raó. Dins el mateix ordre de coses també actuà en la Joventut Parroquial de Premià de Mar. Tot axó sempre al costat del rector Mn. Josep Paradeda Sala.

La seva principal actuació i preocupació en els darrers quaranta o cinquanta anys ha estat l'ensenyament de la llengua catalana, donant amb altres companys, classes semiclandestines,  que es començaren a donar al Patronat Catequístic pels volts del 1950 i continuaren en altres llocs, fins que foren definitivament suspeses per ordre verbal del Governador Civil de Barcelona; després de la mort de Franco les classes ja es pogueren fer amb llibertat i fins í tot amb protecció oficial.

Intervingué en la fundació i continuació dels "Amics de la Llengua Catalana", organitzant principalment les Fires del Llibre i del Disc català pels voltants de Sant Jordi, en un període difícil per aquesta mena d'actuacions.

Una altra faceta en la que ha actuat és en els "Amics de l'Art Pessebrístic", del que podem considerar-lo un dels fundadors. Grup que encara organitza pels voltants de Nadal la col·locació del "Pessebre de Can Gallemi", a Sant Mateu, el concurs de pessebres a la llar i sempre que ha estat possible, les exposicions de diorames nadalencs.

Va tenir un germà Joaquín, que visqué també a Premià, molt col·laborador de la parròquia, historiador i escriptor local també i que mori el 4 de setembre del 1988, als 74 anys.

Després d'una llarga malaltia en Salvador va morir el 31 d'agost del 1992, als 81 anys, al Casal Benèfic de Premià, on assistia a missa cada dia, Va ser enterrat al cementiri de Premià de Mar.

Intervingué molt intensament en la publicació del periòdic mural "Claror", del que entre 1948 i 1968 es publicar en el Patronat Catequístic, sortiren 159 números, la major part del qual es conserva a l'A.E.C.C.; també en la publicació del "Guia", del que es publicaren 191 números entre el 27 de novembre de 1957 i el 18 de desembre de 1971, periòdic que fou suspès el dia 26 del mateix mes per la Junta del Patronat Catequístic, del que "Guia" era el portantveu, si bé amb molta independència.

Ha col·laborat en diferents publicacions premianenques, entre elles el Butlletí de l'A.E.C.C. i en el seu continuador "El Museu", concretament en la secció "Onomàstica premianenca". Té també un extens treball sobre l'obra de Josep Soler Parcerisa i la seva l'obra literària i teatral, que sols falta publicar-lo.

Te tres llibres publicats:

1. "L'Escenari Teatral", l'Editorial Barcino, 1975, en el nº 230 de la Col·lecció Popular Barcino, amb text i dibuixos seus.
2. "Poema del Fill de l'Home", Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 1984. Poema de 5.800 versets. D'aquesta obra en féu un apartat referent a La Passió que fou interpretat escènicament al Patronat Catequètic de Premià de Mar.
3. “Història breu de Premià de Mar, Memòries”. Argentona: L'Aixernador, 1990. Ultima obra publicada.

Apart d'aquests tres llibres publicats, ha escrit diferents treballs dels quals sols existeix l'original i no han sigut publicats:

1. - “Elements per l'estudi de l'Arquitectura i la Decoració Romanes”, notes sobre Joaquim Folch i Torres.1937
2. - Assaig sobre la maqueta escènica, aquesta amb text i dibuixos seus.
3. - “L'escultura gòtica” també il·lustrada per ell.1939
4. - “Cultura física cristiana”, d'articles referents als Falcons de la FJC,
5. - “Teatre del Renaixement” text i dibuixos.
6. - “Resum de tècnica cotonera, amb text i dibuixos.
7. - “Narracions”, 13 narracions petites, fetes entre 1928 i 1938.
8. - “Sobre l'educació dels joves. 1945
9. - “Confidències i records de la meva vida” que són els seus records quan tenia 43 anys. 1955
10. - “Cartes a un jove”. 1956
11. - "Sardana", que el mestre J. Mont Grau va posar música i que fou cantada per primera vegada per la Schola Cantorum de la parròquia de Sant Cristòfol. 1968
12. - Tradueix l'obra de William Shakespeare “El Marxant de Venècia”. 1940
13. - Tradueix de poesies al català “La poesia de Castella” de poetes castellans.1941
14. - Tradueix “Princípis sobre les arts del dibuix de Charles Blanc”.1944
15. - Té moltes altres poesies que fins ara no s’han reunit ni publicat en cap més publicació.
16. - “Els primers 10 anys d'actuació de la junta Pro-Reconstrucció del Temple Parroquial de Sant Cristòfol de Premià de Mar, anys 1939-1949”. Article.
17. - “El Temple Parroquial de Premià de Mar, antecedents, estat actual, projectes”. Article, 1959.

Ha col·laborat en diverses publicacions, el 23 de juliol de 1927 publicà al periòdic infantil "En Patufet" una poesia titulada Poverel.lo, dedícada a Sant Francesc d'Assís. El 27 d'octubre de 1933 va publicar un article a "La Veu de Catalunya" titulat Dretes, esquerres i centre en la política. També havia col·laborat amb articles i dibuixos en el portaveu del Centre Excursionista Minerva de la Barceloneta.

La seva obra com a dibuixant, pintor i escenògraf, esta recollida en un grup de 250 diapositives en color que resumeixen tota la seva obra.

Va fer els dibuixos per els goigs de Sant Cristòfol de la parròquia de Premià de Mar, en els que havia fet la lletra Francesc Mas Abril i la musica de Mn. Francesc Baldelló.

Quan el 1986, en el 150 aniversari de la fundació de Premià de Mar com a poble independent, fou proclamant Premià de Mar Ciutat Pubilla de la Sardana, li fou encarregada la "Lliçó Magistral", petit parlament que és costum de fer en aquesta festa des que es va fer per primera vegada, publicada a la revista "El Museu" núm. 0. Museu Municipal. Premià de Mar, 1986”.

“La Secció Òmnium de Premià va celebrar i honora Salvador Moragas amb un acte d’homenatge en memòria seva, el 22 de juliol de 2011, amb més d’un centenar de persones presents en el centenari del seu naixement.

A la mateixa sala que té el nom de l’homenatjat, a la Biblioteca Municipal Martí Rosselló, prèvia presentació de l’acte feta per Francesc Giménez, Pere Brosa va parlar sobre la Vida i activitat cívica i cultural de S. Moragas, i Joaquim Arenas en féu un perfil literari amb el parlament Un escriptor per a un poble. Els conferenciants van ser presentats respectivament per Carme Brugué i per Lluís Rigalt.

També en aquella sala Salvador Moragas hi va haver una exposició de retrats de la vida de Salvador Moragas i una mostra dels seus treballs literaris, agençades per Joan Gòmez d’AECC”. Recentment també te dedicada a Premià al seu nom la plaça que s’ha construït a sobre de la Fabrica del Gas.

Sobre en Salvador Moragas i el seu gran llibre ens ha fet una acurada presentació el Sr. Joaquim Arenas i Sampera:

“Un home de fe, un servidor de la cultura i un poeta. El nom de Salvador Moragas no pot restar en l’oblit ni de la parròquia de Sant Cristòfol ni de Premià de Mar. En va ser un col·laborador contant i eficaç. Exemplar, tanmateix.

La seva activitat cívica també fou un exemple de servei a la societat i d’estima per la cultura i la llengua catalanes. Senzillament, un activista cultural que les generacions nascudes abans de la guerra civil i en els decennis posteriors fins als anys noranta del s. XX.

Un del aspectes més meritoris de la seva obra literària és el Poema del Fill de Home.

Una obra monumental amb una voluntat clara i esforçada de posar en vers la vida de N.S. Jesucrist i en segon lloc de retre homenatge a la llengua catalana.

Aquesta obra poètica pren la forma de poema èpic i s’inscriu entre els poemes llargs, propis de les grans literatures. Jacint Verdaguer s’adonà que en la literatura catalana escassejaven aquestes forma de poemes, en conseqüència, va escriure L’Atlàntida i Canigó. En aquest sentit va tenir seguidors Joan Maragall, [[J.M. de Sagarra]], J. Carner, A. Bartra, per anomenar-ne els més coneguts. .

Moragas, en el Poema del Fill de l’Home esdevé un orfebre de la llengua, orfebre per la capacitat de donar vida a figures literàries de gran volada i orfebre encara per la riquesa del lèxic i ajustament de la paraula a cada idea. El tema que tracta és religiós, però aquest poema és d’una gran qualitat.  Està molt ben treballat.

Salvador Moragas va néixer el mateix any que va morir Joan Maragall, (1911) de qui es pot dir que en va ser deixeble.

A més de conrear les lletres i altres aspectes de la cultura, també es dedicà  a la pintura i una mostra del seu art es fa present en dos quadre que representen sant Pere i sant Pau,  col·locats a la paret del presbiteri de la parròquia de Premià de Mar, darrere del baldaquí, a banda i banda de la imatge de sant Cristòfol.