Rufino Carpena Montesinos

Des del 1882 es dedicà a l'ensenyament, primer en un col·legi privat i a partir de 1886 com a mestre nacional. Aquest mateix any fou mestre de l'escola de Balaguer, Lleida; el 1887 era mestre de l'escola de Gurb, a la comarca d'Osona; el 1890 era mestre a l'escola de Vila-rodona, Tarragona. El 1896 fou traslladat a Muro, Mallorca, on ja hi treballava la seva germana Catalina a l'escola de nines. A Muro fundà l'associació benèfica "Lectores Murenses" el 1902 amb l'objectiu de fomentar la lectura entre els nins murers. Entre 1903 i 1909 treballà al Colegio Hispano-Argentino de Bahía Blanca, Argentina. El 1906 sol·licità la reincorporació com a mestre nacional, que no aconseguí fins al 1908 amb una penalització de sis mesos. El juliol de 1909 fou nomenat director de l'escola nacional de Llucmajor, Mallorca, càrrec que ocupà fins al 30 de maig de 1916, on desenvolupà una important tasca pedagògica defensant l'ensenyament actiu enfront del memorístic. Així fomentà les sortides del centre, l'educació moral i la formació persones reflexives. Entre 1912 i 1913 publicà la revista el Educacionista. Al mateix temps donà conferències pels adults i publicà articles a les revistes El Magisterio Balear i al Heraldo de Lluchmayor. El 1911 fundà la Mutualitat Escolar de Llucmajor amb l'objectiu de fomentar l'estalvi entre el jovent i beneficiar-se d'una pensió de vellesa semblant a la mutualitat de Guillem Cifre de Colonya a Pollença.

Portada del número 17 del Educacionista

L'abril del 1912 impartí una conferència sobre «la Enseñanza Vivida» on explicà un concepte actiu de pràctica escolar inspirada en les innovacions educatives angleses. El 1913 la infanta Maria Isabel d'Espanya, coneguda com "La Chata", tia del pare del rei Alfons XIII, visità Llucmajor i l'escola nacional on els nins presentaren una exposició de treballs escolars, que es contraposava al sistema vigent basat en premis i càstigs. El 1914 tingué la idea de la construcció d'habitatges econòmics basats en el cooperativisme on hi hagués instal·lacions comunes (cuina, bugaderia, etc.). Anà a Madrid a impartir una conferència al respecte a la Sociedad Cortesana Hijos de Madrid i en parlà amb polítics, Governadors Civils i presidents de l'Estat (Dato, Azcárate, Amat, Conde de Romanones, Joan Massanet i Alexandre Rosselló, entre d'altres), amb bisbes, empresaris com Joan March i, fins i tot, amb el rei Alfons XIII. Proposà la creació d'una cooperativa "La Pobladora Mundial". El 1916 presentà un projecte per a una nova escola pública a Llucmajor que no es dugué a terme.

El 1916 fou destinat a una escola a s'Indioteria, una barriada de Palma, on la seva germana ocupava una plaça, però endarrerí la presa de possessió perquè viatjà a Madrid per optar a una plaça d'inspector d'educació que no aconseguí. Després fou mestre a Valldemossa i son Sardina. El 1919 tornà a Catalunya nomenat director de l'escola graduada de Piera, Barcelona; després treballà a Vilassar de Mar durant el directori militar de Primo de Rivera; i finalitzà a El Masnou el 1928, on fou membre del sometent. Es jubilà el 1930.

Dins de la tasca pedagògica de Carpena fora de l'escola fou col·laborador de la revista El Magisterio Balear, publicà conferències, llibres de text i assaigs pedagògics entre els quals destaca el llibre Nomenclàtor Escolar (1896), que recull exhaustivament la situació escolar de totes les regions d'Espanya. Quan tornà a Catalunya publicà el periòdic Raó i Justícia (1925-1926) on defensà a les famílies nombroses i aconseguí que el Govern decretés el 1926 la llei de subsidi familiar vigent fins a la Guerra Civil.

El 1926 publicà Vida Hermosa en Poblados Modernos, on dissenyà un tipus de poblat que perseguia una racionalització parcial de les formes de vida, introduint una lògica en les tasques pròpies de la llar, per tal de millorar la seva economia domèstica i disposar de més temps per dedicar-los a les relacions familiars i a la formació cultural, sense que això comportés una transformació de les estructures político-econòmiques.

Al març de 1929, representava una Associació de Mestres i defensava una millora en els sous dels mestres. El 1930 Carpena, com a president de la Comissió Gestora de Mestres Nacionals amb Fills, envià dos toms enquadernats contenint instàncies de mestres on demanava la constitució d'un sol escalafó per a tot el Magisteri, un sou mínim de tres mil pessetes, l'ajuda familiar per a fills legítims i la possibilitat d'ascens cada quatre o cinc anys. El text fou enviat a Miguel Primo de Rivera.

En 1931 Carpena inicià la publicació de La Nueva Política. El subtitulà «Síntesis de nuestro programa: Educación obligatoria, Agricultura industrial, Justicia gratuita, Trabajo Obligatorio y remunerativo aspirando constantemente a lograr el bienestar social», on exposà tot un programa polític quan es presentà a les eleccions a Corts del 1931, per Barcelona, ​​com a diputat independent.

Rufino Carpena acabà els seus dies a Barcelona, en la misèria. Ex-alumnes seus el van ajudar econòmicament en els seus últims dies. Morí els primers dies de febrer del 1939 a l’Hospital Clínic de Barcelona i fou inhumat el 4 de febrer en una de les fosses comunes, al Fossar de la Pedrera, del cementiri de Montjuïc. El poble de Llucmajor li dedicà un parc situat davant el col·legi públic CEIP Rei Jaume III, anomenat plaça Rufino Carpena.

• Método de lectura y escritura simultáneas. Especial para el aprendizaje de la lectura y escritura en los párvulos. Tarragona, 1892.
• Nomenclátor escolar. Prólogo de Rufino Blanco. Viuda de Hernándo. Madrid, 1896.
• Cuadro de medidas legales de España. Con expresión de algunas equivalencias mallorquinas. Palma, 1900
• Ensayo de lecciones combinadas (enciclopèdia escolar). Inca, 1901.
• Cuaderno para aprender la tabla de multiplicar. Palma, 1901.
• Preparación pràctica para el estudio de la gramàtica. Palma, 1901.
• Cartillas de Conjunción y Análisis. Palma, 1901.
• Sobre el lenguaje, el diccionario y la gramática castellana en las escuelas de primera enseñanza. Palma, 1901.
• Cuadernos de Aritmética práctica. Palma, 1902.
• Cuadernos de escritura al dictado. Buenos Aires, 1906,
• Vida Hermosa en Poblados Modernos. Barcelona, 1926.
• El Puchero Nacional. Barcelona, 1926.