Ricard Ballester i Pallerola

Ricard Ballester i Pallerola (Reus 1891 - Barcelona 1973) va ser un mestre i escriptor català, pare d'Antoni Ballester i Nolla.

Va començar en el camp de la literatura i la poesia al setmanari reusenc d'ideologia catalanista Foc Nou (1910-1911), vinculada al Grup Modernista de Reus. El mateix 1911 formà part d'un anomenat "Grup de Tarragona", que funda a Barcelona la revista Panteisme, junt amb Plàcid Vidal, Joaquim Biosca, Francesc Recasens i Josep Maria de Sucre. Col·laborà al diari reusenc Las Circunstancias (1913-1915) i també a Foment (1914-1917 i 1931-1932), a la Revista del Centre de Lectura (1921-1922) i a La Veu del Camp (1921).

Era mestre d'escola i exercí a Mont-roig del Camp, on es casà. Va formar part del grup de mestres interessat en la renovació pedagògica durant la República, i organitzà diversos viatges a Barcelona el 1932 per visitar grups escolars i institucions culturals (L'Institut-Escola, l'Escola del Mar, L'Escola Normal de la Generalitat...) i l'abril de 1934 acollí diversos mestres suïssos de la Societé Pedagogique Romande que visitaren Tarragona.

Depurat en la postguerra, formà part del grup d'intel·lectuals i poetes que participà amb obra pròpia a l'Antologia de la poesia reusenca, publicació que sortí anualment del 1956 al 1961 dirigida pel doctor Vallespinosa i que recollia poemes d'escriptors locals. El 1954 publicà diversos articles al Setmanari Reus i va publicar, també el 1954, el llibre de poesies Perfils reusencs i altres poemes, editat a Barcelona per Salvador Torrell, amb un proemi de Josep Maria de Sucre.