Ramon Utgés

Ramon Utgés i d'Eixelà va néixer a Solsona l'any 1771. Fou catedràtic de Decrets a la Universitat de Cervera així com advocat de la Reial Audiència de Catalunya

Va néixer a Solsona. Es va llicenciar en Cànons (1798) i es va doctorar en Filosofia i en Lleis. Tota la seva carrera docent va tenir lloc a la Facultat de Cànons, on va ser substitut (1796) i catedràtic de Decrets (1799) del Sext (1805) i del Decret (des de 1806 fins a 1819 o 1820)a la Universitat de Cervera. Va ser advocat dels interessos de la Universitat, i en estar inscrit a l’Audiència, va exercir la professió a Cervera. Dou deia d’ell que era tant erudit catedràtic de Cànons com bon advocat… és el tercer oficial de la Secretaria de Gobernació. Efectivament durant algun temps va ser a Madrid, com a oficial, a la secretaria del Despacho Universal, dita de la Gobernación de la Península. Va formar part de la Junta Suprema del Principat contra l’ocupació napoleónica, i això li va permetre ser diputat per Catalunya a les Corts de Cadis. Va desenvolupar la carrera docent a la Facultat de Cànons de la Universitat Literària de Cervera Cal destacar la seva activitat com a Diputat per Cervera l'any 1807 i de Catalunya el 1810.També va participar en la Constitució espanyola de l'any 1812 així com la va signar. A Cádiz va formar part de diverses comissions: Reglamento de la Secretaría de Estado, Premios, Arreglo de Tribunales, Examen de Poderes, Tribunal de Cortes, i Justicia. En el Trienni liberal (1821-1823), a Madrid,formà part de la Secretaria de Gobernación de la Península, on consta com a Oficial tercer. El 1825 va escriure a la Universitat de Cervera des de Barcelona, sol·licitant reingressar a l’antiga cátedra del Decret, però el monarca s’hi va oposar. Finalment, amb el nou règim, va ser retornat a la cátedra de Decrets el 14 d’abril de 1835, substituinta Torrabadella que cessava.Fou rector de la Universitat de Cervera cap a l’any 1838.Va morir al segle XIX.

• Utgés, Ramon. Juris canonici adserta : de restitutione spoliatorum, depromp. ex causa II quast. II et caus. III quast. I decreti Gratiani / quae propugnanda suscipet Isidorus Valls et Vilaseca ; patrono Raimundo Utgés, XI calend. decemb. anno MDCCCXVI in majori Academiae Theatro hora solita. Cervariae Lacetanorum [i.e. Cervera] : Typis Academicis, [1816?]. Disponible a:Catàleg de la Biblioteca de Catalunya

• Casals Bergés, Quintí. «Los diputados catalanes en las Cortes de Cádiz (1810-1813): proceso electoral y prosopografía», Manuscrits. Revista d'Història Moderna, 31, 2013, pp. 205-237. Disponible a: Dipòsit digital de la Universitat Autònoma de Barcelona
• Llaquet de Entrambasaguas, José Luís. «La Facultad de Cánones de la Universidad de Cervera (s. XVIII-XIX)», Tesis doctoral, pp. 338-339. Disponible a: Dipòsit digital de la Universitat de Barcelona
• Moliner Prada, Antoni. La Guerra del Francès a Catalunya segons el diari de Raimon Ferrer, Documents (Universitat Autònoma de Barcelona 92. Bellaterra: Universitat Autònoma de Barcelona. Serveis de Publicació, 2010. Disponible a: Google Books
• Portabella, David. «Els catalans de la Pepa», El Punt Avui, 19-03-2012.(Consulta: 13 novembre 2014)
• Rahola Trémols, Federico. «Los diputados por Cataluña en las Cortes de Cádiz», Real Academia de las Buenas Letras de Barcelona, 25 desembre 1911. Disponible a: Revistes Catalanes amb Accés Obert
• Sánchez Carcelén, Antoni. «Eclesiásticos Catalanes y las Cortes de Cádiz», Anuario de Historia de la Iglesia, Vol. 19, 2010, pp. 119-140. Disponible a:Dialnet
• LLaquet de Entrambasaguas, José Luís. La Facultad de Cánones de la Universidad de Cervera [Recurs electrònic] : s. XVIII-XIX. Barcelona,: Universitat de Barcelona,. 2002. Disponible a: Catàleg de les biblioteques de la UB
• Rubio Borrás, Manuel. Historia de la Real y Pontificia Universidad de Cervera . Barcelona : Librería Verdaguer, 1915-1916. Disponible a: Catàleg de les biblioteques de la UB
• Prats, Joaquim. La Universidad de Cervera: las reformas borbónicas de los estudiós superiores en Cataluña. Barcelona: Universitat de Barcelona. Disponible a:histodidàctica. Universitat de Barcelona