Ramón González de Amezúa

Ramón González de Amezua i Noriega (Madrid, 27 d'octubre de 1921- 16 de maig del 2015) va ser un organista i constructor d'òrgans espanyol, que va ser director de la Real Acadèmia de Belles Arts de San Fernando des de 1991 fins a desembre de 2008.

Va estudiar en els conservatoris de Madrid i París al mateix temps que va obtenir el doctorat en Enginyeria industrial, a l'Escola Tècnica Superior d'Enginyers Industrials de Madrid.

De retorn de França al final de la guerra civil, en 1940 va fundar Organería Espanyola, una empresa constructora d'òrgans, a la qual se li van encarregar per part de l'Església i l'Estat varis dels més significatius d'Espanya i França, entre els quals destaquen els de la basílica de Lorda i el del Teatre Real de Madrid. Al llarg dels anys, l'empresa va construir més de 400 òrgans, la majoria d'ells amb destinació a Europa, Amèrica del Nord i Japó. També destaca per haver rebut l'encàrrec de restaurar alguns dels òrgans més significatius de les catedrals d'Espanya, com la de Toledo.

Com a músic, ha destacat en l'òrgan interpretant peces úniques, entre elles Pintures negres, que el compositor Cristóbal Halffter li va dedicar i en 1995 va estrenar l'obra "Itinerari de l'Èxtasi", de Tomás Marco.

Des de juny de 2007 va ser president del Consell d'Administració de Ràdio Televisió Madrid.

Acadèmic de nombre de la Real Acadèmia de Belles Arts de SanFernando, va ser el seu director des de 1991 fins a desembre de 2008, sent substituït per l'historiador de l'art Antonio Bonet Correa.

Va ser membre de l'Acadèmia Europea de Ciències i Arts des de 1997.

Caballero de l'Orde d'Isabel la Catòlica. Encomana amb placa de la d'Alfonso X el Savi. Medalla d'Or de les Belles arts. Gran Ufficiale de l'Ordre de la Stella della Solidarietá Italiana. Membre dels Patronats Institut Cervantes, Fundació Banc Santander Central Hispano, Universitat Camilo José Cela, Fundació San Millán de la Cogolla i Membre d'Honor de la Fundació Amics del Museu del Prado.