Ramon de Siscar i de Montoliu

Ramon de Siscar i de Montoliu (Reus 1830 - Barcelona, 1 de gener de 1889) va ser un escriptor, llatinista i historiador, fill de Ramon Siscar i Fernández-Calderón i oncle de Ferran de Sagarra i de Siscar (1853-1939).

Llicenciat en dret, en 1882 va ser membre de la junta de govern de la societat d'assegurances "La Previsión". També va ser regidor de l'ajuntament de Barcelona en 1875 i 1884 pel Partit Conservador.

Va ser també membre de la Reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona des de 1859 i de la Reial Acadèmia de la Història de Madrid. Publicà traduccions de Virgili en castellà i d'Horaci en català. Com a historiador se centrà en la història d'Agramunt (l'Urgell), on degué tenir interessos patrimonials. Viatjà per tota Europa adquirint material arqueològic. Va reunir una bona col·lecció de monedes i una gran biblioteca. Alguns dels manuscrits que trobà són a la Biblioteca de Catalunya. Va tenir fama de bibliògraf erudit, i col·laborà al Calendari Català i a La Ilustració Catalana. En un article a Hormiga de Oro va publicar amb pseudònim un estudi sobre el primer llibre imprès a Tarragona.

Ramon de Siscar es casà en primeres núpcies amb Matilde Martínez de Arizala i Bobadilla, amb qui va tenir una filla, Pilar. Posteriorment i ja vidu, el 1871 es casà amb la noble Francesca Xaviera Castesllarnau i Lleopar (1839-1901), natural de Berga. El fill d'ambdós, Ramon de Siscar i Castellarnau la va matar d'un seguit de trets de pistola la nit del 10 a l'11 de desembre de 1901, segons sentència judicial, per la qual cosa va ser condemnat a mort, pena que posteriorment va ser commutada a cadena perpètua. Xaviera Castellarnau fou la germana gran de Maria Dolors Filomena Castellarnau i Lleopar (1852-1908), l'esposa de l'escriptor Ferran de Sagarra i de Siscar i mare de l'escriptor Josep Maria de Sagarra i de Castellarnau.

• La iglesia parroquial de Agramunt: monografía insertada en la obra Album pintoresch monumental de Lleyda y sa provincia . Barcelona, 1880
• La carta puebla de Agramunt y los privilegios concedidos á la misma villa por los condes de Urgel hasta la extinción de la casa de Cabrera (1163-1314). Barcelona: Imp. de Jaime Jepús, 1884
• El primer libro impreso en Tarragona en 1484 (1887).