Quim Larroya i Solano

Joaquim «Quimet» Larroya i Solano (Lleida, 6 d'octubre de 1937 - 14 d'abril de 2021) va ser un piragüista català. Va dominar les competicions estatals de piragüisme en aigües tranquil·les durant els anys 1960 defensant els colors del Sícoris Club i va ser el primer lleidatà que va competir en uns Jocs Olímpics d'estiu. El 1974 rebé la placa al mèrit piragüístic.

Va participar en varis campionats d'Europa, el primer dels qual el 1957. El 1958 es va proclamar campió d'Espanya de 1.000 i 10.000 metres en K-1, repetint i guanyant d'altres proves en edicions posteriors, i l'any 1965 també va guanyar el Campionat d'Espanya de cros piragüístic. El seu cim com a palista va arribar als Jocs Olímpics d'estiu de 1960 a Roma on va disputar les proves de 1.000 metres a K-1 i K-2 arribant a les semifinals de les dues especialitats.

Larroya també es va classificar per als Jocs Olímpics de Tòquio 1964 i de Mèxic 1968 però no va poder competir-hi: en el primer cas perquè era l'únic que havia fet marca i la Federació Espanyola va decidí que no hi viatgés i, per a Mèxic, l'alcalde franquista Casimiro Sangenís no va donar-li permís perquè era funcionari municipal amb l'excusa que «als seus companys no els agradaria». Decebut es retirà als 31 anys. Va disputar diverses edicions del Descens Internacional del Sella, mantenint-se en actiu fins complerts els 70 anys.

Va morir als 83 anys d'edat víctima d'un càncer que li havia estat diagnosticat a l'agost.