Pere Joan Ventura

Pere Joan Ventura Carol (Castellar del Vallès, 29 de gener de 1946) és un cineasta espanyol vinculat al cinema social. Ha estat reporter gràfic, realitzador i editor en Televisió Espanyola a més de director i guionista de documentals. En 2003 va aconseguir el Goya a la millor pel·lícula documental amb El efecto Iguazú sobre els treballadors en atur de Sintel que van acampar en la Castellana de Madrid dirigit per Ventura i amb guió escrit pel cineasta i la seva companya Georgina Cisquella. En 2015 va dirigir No estem sols,un documental produït per Pere Portabella i El Gran Wyoming sobre els moviments socials dels últims anys a Espanya.

Va estudiar Tècnica i Llenguatge cinematogràfic a Barcelona i va ser membre fundador del col·lectiu "Grup de Producció" dedicat al rodatge de material informatiu per a TV estrangeres i curtmetratges.

En 1977 va començar a treballar a Televisió Espanyola de Catalunya com a operador de cinema i reporter gràfic, posteriorment es va incorporar a TVE als Serveis Informatius i va exercir funcions de realitzador i editor en programes com Quien sabe dónde, Buscados con cargo o Los años vividos (Premi Ondas 1992).

Ha estat ajudant de càmera amb el director de cinema Pere Portabella i ajudant de direcció en diverses pel·lícules de Vicente Aranda com El amante bilingüe o Intruso. a més de també un dels referents del cinema clandestí rodat en els anys 70..

En 2003 va aconseguir el Premi Goya al Millor Documental amb El efecto Iguazú sobre els treballadors en atur de Sintel que van acampar a la Castellana de Madrid dirigit per Ventura i amb guió escrit pel cineasta i la seva companya Georgina Cisquella.

En 2004 participà a Hay motivo una sèrie de 32 curtmetratges produïts en febrer de 2004 i projectats a partir del 9 de març en els quals es critiquen diversos aspectes de la realitat social espanyola i, sobretot, al govern del Partit Popular en diferents temes socials i polítics. També en 2004 va participar a "Un mundo a cada rato" documental produït per Tus Ojos en col·laboració amb UNICEF per a contribuir a la protecció dels drets de la infància en el món amb el segment "La vida efímera" rodat a Guinea Equatorial.

En 2015 va dirigir No estem sols, un documental produït per Pere Portabella i El Gran Wyoming en el qual es recullen diferents històries, personals i grupals, sobre alguns dels moviments socials més rellevants dels últims anys, des de la Marea Blanca a la Plataforma d'Afectats per la Hipoteca, passant per La Solfónica o les La Solfónica o les Comadres de Gijón.

• 1992 Los años vividos. Premi Ondas
• 2003 El efecto Iguazú. Director i Coguionista. Premi a la millor pel·lícula documental XVII edició dels Premis Goya.