Pere Descatlar i de Santa Coloma

Pere Descatlar i de Santa Coloma (Mallorca, ? — Mallorca, 1482) fou un cavaller mallorquí al servei d'Alfons el Magnànim, mestre de la seca de Mallorca i algutzir reial de Mallorca.

Pere Descatlar era fill de Pere Descatlar, senyor de Sa Vall, ses Salines, sa Barrala, Massanella i altres possessions, i d'Antònia de Santa Coloma. Feu préstecs importants diverses vegades al rei Alfons el Magnànim: 7 500 florins el 1436 per ajudar al rescat del rei —i al seu propi rescat—, fet presoner a la batalla naval de Ponça, 5 000 lliures més el 1438, i draps per valor de 100 lliures, i encara 9 800 lliures el 1442. En fou recompensat amb el marquesat de Llucmajor (1438), de la qual no pogué gaudir perquè topà amb la resistència del procurador reial Llàtzer de Lloscos i amb la dels habitants de la vila, encapçalats pel batle Antoni Mut Tomàs, que consideraven que aquest nomenament anava en contra de les franqueses atorgades per Jaume I. El cas es dugué a judici i els habitants de Llucmajor el guanyaren. El 1439 obtingué la castellania del castell d'Alaró, i el 1442, tots els drets i les regalies reials de la seca de Mallorca, casa d'encunyació de la moneda mallorquina, amb una renda de 2 000 florins, coneguts amb el nom de la Bossa d'Or, drets que es mantingueren vinculats a la seva família fins al segle xix. El 1464 li foren concedides encara 4 500 lliures sobre els drets reials de Selva. Fou procurador general del regne de Mallorca i conseller i jurat en cap de Mallorca el 1445. Casat amb la pubilla Agnès Abrí, llurs descendents primogènits es cognomenaren des d'aleshores Abrí-Descatllar. Adquirí el que després passà a nomenar-se Can Catlar, casa senyorial situada al núm. 7 del carrer del Sol de Palma.