Pere Bové i Montseny

D'ideologia republicana, participà en la revolució de 1854 a Madrid. Després tornà a Reus, on va ocupar diversos càrrecs a l'ajuntament, formà part de la Diputació de Tarragona i fou capità de la Milícia Nacional. El 1856 va ser deportat a Canàries. Participà activament en la revolució de 1868, membre de la Junta Revolucionària de Reus, fou escollit Alcalde de l'Ajuntament popular de Reus l'abril de 1869, i diputat a les eleccions generals espanyoles de 1869 pel districte de Tarragona, cosa que el feu dimitir d'alcalde. El seu successor, Antoni Soler i Clariana, va ser cessat el mateix 1869 pel governador quan declarà a Reus la República Federal, i va recuperar molt breument l'alcaldia, tot i que va seguir residint a Madrid, i ho deixà quan Josep Maria Pàmies Juncosa va ser elegit per l'alcaldia el mateix1869. Des de Madrid, va encarregar a l'ajuntament reusenc la construcció d'una biblioteca pública, per a la qual n'havia obtingut autorització del Ministeri de Foment. Posteriorment formà part del Comitè Republicà de Reus i membre dels Voluntaris de la Llibertat, i fou escollit diputat pel districte del Vendrell a les eleccions generals espanyoles de 1873.

Després de la restauració borbònica abandonà la política i es dedicà a les empreses ferroviàries. El 1883 va crear amb Agustí Pujol i Conill l'empresa "Ferrocarril Económico de Olot a Gerona", que va rebre la concessió de la línia de ferrocarril d'Olot a Girona. Al morir, el 1901, era enginyer del ferrocarril de Reus a Móra

• Biografia a enciclopedia.cat
• Fitxa del Congrés dels Diputats (castellà)

Càrrecs públics
Precedit per: Jaume Aguadé Mestres	Alcalde de Reus 1869	Succeït per: Antoni Soler i Clariana