Margarita Alexandre

Margarita Alexandre (Lleó, 1923- Madrid, 2015) va ser als inicis del franquisme una de les primeres directores i productores del cinema espanyol, posteriorment a més de directora de cinema ha treballat a l'Instituto Cubano del Arte e Industria Cinematográficos (ICAIC) i ha estat directora d'un teatre a Cuba i coordinadora de produccions internacionals.

Va cofundar la productora de cinema Nervión Films. Va treballar com a actriu als anys 40, de vegades amb el pseudònim de Margarita Sandra, i a partir dels anys 50 va començar a dirigir pel·lícules. L'any 1956 va codirigir la primera pel·lícula espanyola rodada en el genuí CinemaScope patentat per la Fox. Ha estat distingida amb la medalla d'honor de l'Associació Espanyola d'Historiadors del Cinema.

Amb Helena Cortesina, Ana Mariscal i Rosario Pi Brujas conforma el quartet de dones fundadores del cinema a Espanya.

De família acomodada vinculada amb el Carib des que el seu avi participés en la guerra de Cuba, la seva mare neix a Puerto Rico. Es casa molt jove en un matrimoni de compromís obert amb el XII comte de Villamonte. Juan José Melgar i Rojas. La unió afectiva va durar poc però tots dos van respectar la legal, donant-se mútuament llibertat d'acció i mantenint la seva amistat. Sent una dona inquieta no només no es conforma amb el paper d'esposa fidel, sinó que menysprea el rol passiu associat al seu estatus i comença a relacionar-se amb gents del món madrileny del cinema de l'època. Aconsegueix el seu primer paper a l'edat de divuit anys fent de de la Immaculada Concepció en la pel·lícula Tierra i cielo. Durant el rodatge de Pueblo de mujeres del director Antonio de l'Amo coneix al crític de cinema Rafael Torrecilla, que seria la seva parella sentimental i laboral durant molts anys i amb qui va fundar la productora Nervión Films, empresa en la qual també col·labora el director de fotografia Juan Mariné. Junts dirigeixen i produeixen La ciutat perduda (1954), el guió de la qual va ser reescrit per la censura; La Gata (1955), primera pel·lícula rodada en Cinemascope a Espanya amb Aurora Bautista i Jorge Mistral i produeixen Un hecho violento/(Jose María Forqué,1958) i Nada menos que un Arkángel/(Antonio del Amo, 1958).

El 1954 van rodar el documental Cristo, un treball experimental de Juan Mariné sobre mil cinc-centes pintures religioses dels segles XVI, XVII i XVIII que narren la vida de Jesús. El film va gaudir, curiosament, de l'aplaudiment de Franco que el va declarar d'interès nacional i va rebre els seus autors en el Pardɔ

• Barbara Zecchi, Desenfocadas: cineastas españolas y discursos de género. Editorial Icaria, 2014. ISBN 9788498885682 (castellà)
• Fèlix Fanés, Vint anys de cine espanyol (1932-1951), Edicions Filmoteca de la Generalitat Valenciana, 1989. ISBN 9788475796901 (català)
• Ramón Espelt, Ficció criminal a Barcelona, 1950-1963, editorial Laertes, 1998. ISBN 9788475843582 (català)