Manuel Rubio Moscoso

Manuel Rubio Moscoso (1903, Granada - 1968, Càceres) fou un militar espanyol de l'arma de cavalleria que formà part del grup de militars anomenats Jinetes de Alcalá i que, quan era capità, s'aixecà contra el govern de la Segona República Espanyola el 1936 a Mallorca. Durant els primers mesos de la Guerra Civil fou comandant militar d'Andratx.

Rubio era net del polític carlista sevillà Juan Manuel Moscoso y López. Ingressà a l'Acadèmia de Cavalleria de Valladolid el 1918. Formà part dels anomenats Jinetes de Alcalá, un grup de 29 militars de l'arma de Cavalleria adscrits a aquest regiment que, a finals de juny de 1936, foren confinats al castell de Sant Carles de Palma, Mallorca. El Govern de la República aprofità uns incidents entre soldats i membres de partits d'esquerra per fer neteja de conspiradors d'aquest regiment i del Calatrava. Rubio fou un dels oficials que criticà públicament les mesures preses i fou un dels implicats en els tiroteigs que hi hagué entre militars i civils.

Al castell de Sant Carles conegueren al cap de la Falange Española a Mallorca, Alfonso de Zayas, que també estava empresonat i que els posà amb contacte amb els militars que s'havien d'aixecar contra de República. Quan es produí el pronunciament militar del 18 de juliol de 1936 aquests militars es posaren a les ordres dels avalotats i Rubio fou nomenat comandant militar i cap de les milícies d'Andratx, passant a comandar un escamot de la Falange Española dotant-lo d'estructura militar i a dirigir la repressió contra membres de Front Popular.

Quan retornà a la península el gener de 1937 fou nomenat cap del Terç de Requetès Isabel la Catòlica de Granada, fins al maig de 1938 (el març havia ascendit a comandant). El 1939 fou un dels fundadors a Granada de la Real Cofradía de Nuestra Señora de los Dolores i en fou el seu primer germà major. El 1941 li concediren la creu de la Reial i Militar Orde de Sant Hermenegild. El 1956 era tinent coronel i el 1961 fou ascendit a general de brigada. Fou governador militar de Jaén (agost 1961 - octubre 1964). El 1965 fou nomenat governador militar de Càceres, fins al 1968 que morí en el càrrec.