Manuel Lorenzo

Manuel Lorenzo (Salamanca, 29 d'octubre de 1785 - Castro del Río, 8 d'octubre de 1847) fou un militar espanyol

Va ingressar a l'exèrcit en 1802, i a finals de la guerra del Francès tenia el grau de sotstinent, i va marxar en 1815 a la Capitania General de Veneçuela al comandament de Pablo Morillo, lluitant vuit anys en la Guerra d'independència de Veneçuela fins a la capitulació en 1823, acabant la guerra amb el grau de coronel i sent repatriat a Cuba.

S'incorpora al servei a Pamplona en 1826 i presta serveis a Balears en Barcelona i Saragossa en els anys de 1829 a 1832, ascendint a brigadier i sent destinat a Cuba d'octubre de 1833 a març de 1835. Ja retornat a espanya, ascendeix a mariscal de camp fruit de la seva victòria a la Batalla de Los Arcos en la primera guerra carlina. Fou governador polític i militar de Santiago de Cuba i comandant general del departament Oriental de 19 de juliol de 1835 a 23 de desembre de 1836, proclamant la Constitució de 1812 en el seu departament, sent cessat i expulsat a Espanya. De retorn a la Península el febrer de 1837, a Alacant contení a Francesc Tallada i Forcadell i fou nomenat segon Cap de la Capitania general de València i Múrcia el 13 d'agost, i el dia 28 segon Comandant de l'Exèrcit del Nord i posteriorment de capità general de Castella la Vella, Extremadura i comandant general del Camp de Gibraltar. Fou nomenat senador per Alacant i Càceres i ascendit a tinent general el 9 d'octubre de 1841. Un cop passa a la reserva en 1843 es va dedicar als negocis fins a la seva mort en 1847.

Referències