Luisa Granero Sierra

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Lluïsa Granero i Sierra

Lluïsa Granero i Sierra(Barcelona, 5 d'agost de 1924  – Barcelona, 27 de març de 2012 ) va ser una escultora catalana.

Nascuda en una família humil, d'origen andalús, va entrar en contacte amb el món de l'escultura a través de Jaume Otero i Enric Monjo, amb els que va treballar.

Va formar part del cercle de dones intel·lectuals i artistes de la pintora russa Olga Sacharoff a Catalunya, entre les quals hi havia les pintores Soledad Martínez, Marie Laurencin, Dagoussia i Ángeles Santos, l'escultora Maria Llimona o les escriptores Clementina Arderiu i Elisabeth Mulder.

El 1964 va esdevenir catedràtica de modelatge i composició a l'Escola de Belles Arts de Barcelona, esdevenint la primera dona catedràtica d'escultura de l'Estat espanyol.

Ha obtingut diversos premis, entre d'altres el Premi Ciutat de Barcelona (1966). Va ser membre de la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi, de laReial Acadèmia de Belles Arts de San Fernando i de la National Sculpture Society de Nova York.

Destaca per un estil classicista senzill, ha exposat en diverses ocasions a la via pública: Sant Jordi i la seva parella, de grans dimensions, al nou edifici de la Universitat de Belles Arts de Barcelona (1967), Dona amb nena i Dona amb nen (1970), al Palauet Albéniz de Barcelona o Geni de les Illes, a Palma (1983).

• Dona amb nena (Jardins de Joan Maragall, Barcelona)

• Dona Mediterrània (Platja de Sant Sebastià de Sitges)

• Mare de Déu del Roser (Palau de la Virreina de Barcelona)