Lluïsa Dalmau Falç

Lluïsa Dalmau Falç (Montbrió del Camp, 1774 - Vallbona de les Monges, 1853) fou abadessa del monestir de Santa Maria de Vallbona de les Monges entre 1815 i 1853, data de la seva mort.

Filla de Domènec Dalmau i Bergalló i de Maria Francesca de Falç i de Roger. Va entrar al monestir de Vallbona de les Monges de molt jove i ja vestia l'hàbit religiós a l'octubre de 1789, amb tan sols quinze anys. Quan en tenia 40, en va ser nomenada abadessa. Procedia d'una família noble, i la seva humilitat i senzillesa la van caracteritzar tota la vida. El juny de 1825 va implantar la vida comunitària al monestir. Amb aquesta iniciativa controlava la vida de les religioses, que fins llavors vivien en cases particulars, i es tornava al primitiu sentit de vida comuna i de pobresa. L'enclaustrament obligà a crear un nou edifici per les noies joves que volien ingressar.

El seu abaciat va ser força difícil, ja que la seva vida es va veure zigzaguejada pels esdeveniment polítics i socials que van marcar la història de Catalunya fins a la segona meitat del segle XIX. Poc després d'esclatar la primera guerra carlina (1733-40), les monges de Vallbona es veuen obligades a deixar el convent. El perill que corrien les religioses va portar M. Lluïsa, el 1835, a repartir-les en diferents pisos i a refugiar-se a Sitges, a l'espera que els ànims antirreligiosos es calmessin. Sis mesos més tard de la sortida, reagrupà la seva comunitat i tornà a Vallbona, però la tranquil·litat no duraria gaire.

La desamortització de 1837, el període progressista de 1839-1843 i la segona guerra carlina (1846-1849) van traspassar els murs de Vallbona. Amb el seu tarannà noble i conciliador, però al mateix temps ferm, va poder defensar el monestir de les colles de revolucionaris que pretenien cremar-lo o saquejar-lo. El seu saber fer i el seu esperit conciliador la van convertir en una de les abadesses més respectades de Vallbona. El càrrec l’exercirà fins a la seva mort, ocorreguda el 1853.

• Julio, Teresa (en premsa). «Abadesses». En: Sanmartí, Carme; Sanmartí, Montserrat (eds.). Catalanes del IX al XIX. Vic: Eumo.
• Pladevall, Antoni (1968). Els monestirs catalans. Barcelona: Destino.
• Piquer i Jover, Josep Joan (1978). Abaciologi de Vallbona. Santes Creus: Fundació Roger de Bellfort.
• Zaragoza i Pascual, Ernest (1997). Catàleg de monestirs catalans. Barcelona: Publicacions de l'Abadia de Montserrat.