Quick Facts
Biography
Josep Anton Viader i Payrachs (Santa Coloma de Farners (La Selva), 1756 - Ripoll (Ripollès), 1816), fou un metge gironí.
El 1780 va rebre el grau de doctor en medicina per la Universitat de Cervera. Va exercir, entre altres càrrecs, els de protomèdic del corregiment de Girona i Figueres, el 1801; director dels hospitals d'aquella ciutat durant els setges de 1808 i 1809, i president de la Junta de Sanitat i Inspector d'epidèmies del departament de l'Alta Catalunya, durant la dominació francesa. Juntament amb el doctor Nieto Samaniego va visitar el general Mariano Álvarez de Castro el 9 de desembre del 1809, i tots dos van declarar que l'estat de salut del defensor de Girona era incompatible amb el comandament i van disposar que fos viaticat.
Viader era membre de la Reial Acadèmia Medico-Practica de Barcelona, en la que va llegir unes Reflexiones sobre la hidrofòbia (1802). A més, publicà les obres següents:
- Discurso médico-legal de la información del feto por el alma desde su concepción y administración de su bautismo (1785);
- Reflexiones sobre las enfermedades que afligen las Tropas del Real Ejercito del Rosellón (1794);
- La Facultad de Medicina vindicada (1803);
- Disertatio medico-legalis supra contrahentes, phiside habilitandi modum ad matrimoni voliditatem, i Memoria sobre las enfermedades que han afligido a los moradores y guarnición de esta plaza de Gerona y demás pueblos de su departamento desde junio de 1808 hasta últimos de Febrero de 1810, dedicada al mariscal Augereau.
Viader es distingí com afrancesat, i després de la evacuació de la plaça de Girona pels francesos el març de 1814, fou detingut i sumariat. Se li segrestaren els seus bens i fou desterrat a Ripoll, d'on és la seva esposa i on mor dos anys més tard.
El seu fill gran, Salvador, fou pensionat en la Facultat de Medicina de Montpeller, en la que va llegir una tesi titulada De l'influence des climats sur l'homme (Montpeller, 1814).
Bibliografia
- Carles Rahola i Llorens, La dominació napoleònica à Girona (Barcelona, 1922) i La ciutat de Girona (Barcelona, 1929).