Josefa Noguera Manubens

Beata Maria Auxili Noguera Manubens (Manresa, 1870) va ser germana caputxina de la Divina Pastora, morí màrtir a Barcelona - 1936. Ha estat beatificada per l'Església Catòlica.

Va néixer a Manresa (Barcelona). Els seus pares eren Jorge i Antonia, espardenyers d’ofici. L’endemà del seu naixement va rebre a la Basílica Col·legiata de la Seu de Manresa el sagrament del Baptisme, era el 4 de juliol de 1870 i rebé els noms de Margarita, Josefa i Carolina (noms de pila). Confirmada el 25 d’octubre del mateix any. En 1896 el seu pare l'autoritza a iniciar els seus passos en la vida religiosa i professar a l’Institut de Religioses de la Divina Pastora. El 18 de març de 1897 pren l’hàbit i inicia el noviciat a Sants (Barcelona) amb el nom de «Auxili» (nom de religió). Amb l'alegria de la senzillesa franciscana caputxina; segueix el carisma que el seu fundador Pare Beat Josep Tous i Soler ha llegat al seu institut. Fa el noviciat a Sants i és destinada a la comunitat d’Igualada on en 1899 fa la professió religiosa i en 1903 la professió perpètua.

Era la germana Auxili, amable, pacient, comprensiva i molt devota del Sagrat Cor. Tenia a càrrec seu la classe de noies grans de l’escola, mantingué molt alt el nivell, tant en l'aspecte intel·lectual com en el religiós. De la vida religiosa i del seu servei ens parlen les germanes que la van conèixer i alguna de les seves alumnes: «Excel·lent religiosa i educadora, humil i silenciosa, que destacava per la seva alegria franciscana». Va destacar en l’exercici d’educació i cura de les alumnes. Les alumnes que la van conèixer guarden un afecte especial i record d’aquesta germana. Els trets franciscans de la senzillesa, la humilitat i l'alegria eren viscuts per ella. De l’eucaristia diària rep la força per sofrir.

En 1935 consta que resideix a Premià de Mar des de fa 20 anys, on exerceix el servei de procuradora de la Comunitat. Fa una vida normal: treballa en el ministeri encomanat per les seves superiores amb promptitud, altesa de mires, bondat que vessava a dolls, servei i humilitat; portava la pau i el bé, matís molt característic del seu ideal franciscà.

En el moment d’esclatar la revolució de 1936 era a la Comunitat de Premià de Mar al costat d’altres 12 germanes. El 19 de juliol algunes ja havien passat la nit fora, en cases de persones de confiança, unes altres van dormir a la Comunitat. La germana Auxili va sortir del col·legi amb la germana Andrea Solans Ballester, amb gran sofriment es van veure obligades a abandonar la Comunitat primer, i la població més tard. S’allotjaren en principi dins Premià mateix durant uns dies amb la germana Andrea a casa d’uns bons amics, els senyors Estival, des d’on esperaven l’oportunitat de viatjar a Barcelona i d’allí a Manresa per refugiar-se entre els seus familiars. Poc van poder fer per elles les persones que les intentaven ajudar. El temor, la repressió i la mort estaven assegurats per aquells qui els donessin recer. Molt aviat es van presentar els milicians en aquesta casa i van fer un escorcoll exhaustiu. Les van estar interrogant d’una en una, fins ben entrada la matinada i després les van obligar a sortir del poble. Van ésser dies de dur sofriment, d’esquinçament i tensió que van culminar amb el martiri.

El dia 31 de juliol un fill dels senyors Estival les acompanyava en el seu viatge a Barcelona. Amb temor però alhora amb gran confiança van agafar el tren. En arribar a Barcelona, els milicians les van reconèixer com a religioses, les van detenir —segons va narrar el jove que les acompanyava, que va ésser testimoni del moment en què van ésser detingudes en sortir de l’estació de França— i els van demanar la documentació, al costat de diverses religioses de clausura de Mataró. Les van escorcollar, a la germana Auxili li van trobar un mantell negre; una llibreta amb diverses estampes; un llibre devocionari amb força estampes, un moneder que contenia un rosari, deu pessetes en argent amb vint-i-cinc cèntims i una medalla, un altre moneder amb un rosari, un didal, una goma d’esborrar llapis i una pastilla de sabó molt desgastada i un mocador blanc de ratlles blaves amb el núm. 170 i una creu, marcada amb fil encarnat: era tot el que componia el seu aixovar. Reconeguda com a religiosa va ésser afusellada aquell mateix dia, en un descampat al costat de l'estació de metro de la Torrasa de Barcelona. Va morir perdonant els seus assassins i invocant el Sagrat Cor cridant en veu alta: «Sagrat Cor de Jesús, en Vós confio!» Agraint la força que d’Ell venia. El seu amor a Maria, que va saber infondre a les seves alumnes, va ésser també per a ella Llum i Força en aquest moment.

El cadàver de la germana Auxili presentava, segons l’informe mèdic forense, ferida per arma de foc, a la regió de l’òrbita esquerra, que produí fractura de la base del crani i destrossà el cervell. Van ésser portades totes dues aquest mateix dia al Dipòsit Judicial de l’Hospitalet, després que avisessin el jutge per telèfon, es va constituir el jutjat a les 7 h en el mateix cementiri, per al reconeixement dels cadàvers. El dia 1 els van practicar l'autòpsia i els pèrits, tenint en compte la descripció de lesions, no van considerar convenient obrir les cavitats craniana, toràcica i abdominal. El 2 d’agost s’inscrigué la defunció en el Registre Civil, i el mateix dia van ésser col·locades en la fossa comuna del cementiri l’una al costat de l'altra en la posició de peus a Orient a Occident i posada com a senyal una fita a cadascuna. (Extret del Sumari d’Instrucció de Sant Feliu núm. 187, any 1936).

Quan fou possible, les germanes de Barcelona van mirar d’investigar el parador d’aquestes germanes per les llistes d’afusellats i es va saber que els seus cadàvers havien estat recollits entre el Prat de Llobregat i l’Hospitalet. En exhumar la fossa comuna la germana Auxili va ésser reconeguda perquè a la butxaca hi havia el mocador amb el número 170, exactament el número d’aquesta germana en el registre de la congregació. Recentment s’ha trobat la documentació sol·licitada i certificada d’ella, pel doctor Josep Sanabre Sanromà de 1943, que va utilitzar per a escriure la seva obra Martirologi de l’Església en la diòcesi de Barcelona durant la persecució religiosa 1936-1939.

Es va obrir el seu procés de beatificació, el 25 de gener de 2007 en el Palau Diocesà de Barcelona, i la seva beatificació va ser junt amb les beates Andrea i Patrocinio, i 13 beats d'altres congregacions, el dia 10 de novembre del 2018, al temple de la Sagrada Família de Barcelona.