José Marina Vega

José Marina Vega (Figueres, Alt Empordà,13 d'abril de 1850 – Madrid, 30 de gener de 1926) va ser un militar i polític espanyol

Fill d'un militar, el 1856 es traslladà amb la seva família a Luzón (Filipines), d'on tornaria el 1862. El 1863 ingressa al Batalló de Caçadors de Llerena, i el 1866 demana ser destinat a Filipines, on el 1867 és ascendit a tinent.

Veterà capità i comandant en la tercera guerra carlina, (1872-1876), lluità com a coronel de 1893 a 1898 a les Filipines i a Cuba al costat del General africanista Camilo García de Polavieja, (1838-1914).

També fou Governador Civil de Barcelona (1899), governador militar de València, 1902, sotssecretari del Ministeri de la Guerra, governador militar de Melilla a partir de 1905, ciutat nord-africana ocupada en 1498, intervenint en les accions militars espanyoles de 1909, amb mobilitzacions de reservistes enviats des de la Península i amb profundes pertorbacions de l'ordre Públic a Barcelona de 26 juliol a 2 agost 1909, conegudes com a Setmana Tràgica.

Finalment, per la seva duresa repressiva a la zona berber entorn de Melilla obtindria la promoció a tinent general i comandant en cap de l'exèrcit operant, substituint al llavors Capità Miguel Primo de Rivera el 17 d'octubre de 1917 en el Ministeri de la Guerra fins al seu abandó voluntari l'any següent, durant el Govern Nacional presidit per Antoni Maura i Montaner. Fou nomenat el 22 de març de 1918 ministre de la Guerra, va ocupar la cartera fins a novembre d'aquest any. Posteriorment va ser Senador vitalici des de 1919 fins a la seva mort en 1926.

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: José Marina Vega

• Diccionario biográfico español. Real Academia de la Historia
• Enciclopedia de España, (1999), ISBN se la obra completa, 22 vols, circa 11,052 pgs. ISBN 84- 87544-01-0, en particular tomo XIII, pág. 6,185
• http://mundosgm.com/otros-conflictos/la-carga-del-regimiento-alcantara-en-dar-drius/
• MARINA VEGA, José Expedient personal del Senador Vitalici José Marina Vega. SIGNATURA: HIS-0268-03

Càrrecs públics
Precedit per: Ramón de Larroca y Pascual	Governador Civil de Barcelona 1899	Succeït per: Eduardo Sanz y Escartín
Precedit per: Fernando Primo de Rivera y Sobremonte	Ministre de Guerra oct-nov. 1917	Succeït per: Juan de la Cierva y Peñafiel
Precedit per: Juan de la Cierva y Peñafiel	Ministre de Guerra març-nov. 1918	Succeït per: Dámaso Berenguer