José Gella Iturriaga

José Gella Iturriaga (Saragossa, 21 de març de 1907 - Madrid, 13 de gener de 1993) va ser un etnòleg, escriptor i historiador aragonès, acadèmic de la Reial Acadèmia de la Història.

Va estudiar filosofia i lletres i dret a la Universitat de Saragossa, i es doctorà en dret a la Universitat de Madrid. En 1928 va ingressar a l'Escola d'Intendència de l'Armada Espanyola, assolint en aquesta institució càrrecs com el de general inspector d'Intervenció de l'Armada i vocal del Patronat del Museu Naval de Madrid. Durant 25 anys fou director de la Mutualitat d'Accidents de Mar, fundant col·legis per a orfes de pescadors a Sanlúcar de Barrameda en 1948 i a Sada en 1954. En 1954 també va representar la Marina espanyola en el Congrés Internacional d'Etnografia del Mar celebrat a Nàpols. També ha estat president de l'Associació d'Etnologia i Folklore.

Ha escrit obres de tarannà divers en castellà, italià i portuguès, interessant-se en proverbis, refranys i romanços antics. En 1974 fou nomenat acadèmic de la Reial Acadèmia de la Història, on ingressà amb el discurs La Real Armada de 1808.

• Treinta cuentos (1936)
• Romances viejos
• Refranero del Mar (CSIC, 1944)
• Antología marinera (1945)
• Cancionero de la Independencia (Saragossa, 1965)
• Proverbios del Caballero Cifar (1978)
• 444 refranes de la Celestina
• La sirena en la literatura oral española (Catània, 1968)
• Romancero aragonés (Saragossa, 1972)
• Papeles de Campaña del coronel Cadalso (Madrid, 1976)
• Refranero de la novela picaresca, del Lazarillo y La pícara Justina (Madrid, 1979)