Joaquim Almeda i Roig

Joaquim Almeda i Roig (La Selva de Mar, 1843- La Selva de Mar, 21 de setembre del 1915) va ser un jurista català.

Féu la carrera de Dret a la Universitat de Barcelona i s'hi doctorà el 1869 amb una tesi sobre el règim d'exequatur (el conjunt de normes amb què el sistema jurídic d'un estat decideix si homologa o no les sentències d'un altre estat). S'establí definitivament a la capital catalana, i hi posà un despatx d'advocats on treballarenel futur polític i jurista d'anomenada Raimon d'Abadal i Calderó i, de passant, el que seria arquebisbe i cardenal Francesc d'Assís Vidal i Barraquer. Joaquim Almeda també va ser catedràtic de dret romà de la universitat de Barcelona, degà del Col·legi d'Advocats de Barcelona (elegit el 1899 i reelegit el 1907; ja no ho era el 1910) i presidí la Casa de Misericòrdia(1891, 1913) i l'Acadèmia de Jurisprudència i Legislació de Barcelona (1907-1909): cal destacar-ne el seu discurs presidencial del 1908, Estado del Derecho Catalán. Va ser autor de diversos estudis de tema legal, com dictàmens i ponències, majorment presentades a l'Acadèmia, i com a membre de la Comissió per a la redacció d'un Apèndix de Dret Civil Català, d'una propostade text per a l'Apèndix. En morir deixà inconclusa una Historia eclesiástica, probablementobra de joventut. Un monument fúnebre dedicat el 1920 a Joaquim Almeda es conservaa Santa Cristina d'Aro, i la seva Selva de Mar natal li dedicà el 1908una plaça principal. En l'actualitat, en recorda el nom un cèntric carrer de la població altempordanesa.

Joaquim Almeda es casà amb Trinitat Martí i Beya, i no tingueren descendència. Dos dels germans de Joaquim Almeda, en Joan i en Ramon Maria Almeda i Roig, van ser advocats en exercici a Girona: en Joan (mort a Cassà de la Selva l'11 de febrer del 1927) va ser impulsor i professor de la Universitat Lliure de Gironai en Ramon va ser degà del Col·legi d'Advocats de Gironades del 1912 fins al seu traspàs el 4 de gener del 1918.

El barri Almeda de Cornellà de Llobregat s'originà en la urbanització d'una extensa finca que la família Almeda havia adquirit el 1911; quaranta anys més tard (1951), els germans Ramon Maria i Manuel Almeda Guytó donaren a l'ajuntament cornellanenc un terreny a l'actual carrer Dolors Almeda i Roigper a què s'hi construïssin habitatges socials.

• Almeda, Joaquín; Trías y Doménech, Martín (col·laborador). Ante-proyecto de apéndice del derecho catalán al Código Civil, ponencia.Barcelona: Imp. Casa Prov. de Caridad, s.a.. 
• La costumbre como fuente de derecho, discurso.Barcelona: Academia de Jurisprudencia y Legislación de Cataluña, 1908. 
• Almeda y Roig, Joaquim; Tell y Lafont, Guillém A.; Fontova y Esteva, Tomás. Dictamen donat pels senyors Joaquim Almeda y Roig, Guillém A. Tell y Lafont y Tomás Fontova y Esteva sobre si son o no redimibles els censos enfitéutichs á Catalunya.Barcelona: Acadèmia de Jurisprudència i Legislació de Catalunya, 1908. 
• Dictámenes.Barcelona: Imp. Elzeviriana, 1920. 
• Estado del derecho catalan; discurso leído por [el] presidente de la Academia de Jurisprudencia y Legislación de Barcelona en la sesión pública inaugural del curso de 1908-1909, celebrada el 19 de febrero de 1909.Barcelona: Hijos de Jaime Jepús, impresores, 1909.  Ressenya, a la Rivista Internazionale di Scienze Sociali e Discipline Ausiliarie (1909)
• Prontuario de legislación civil catalana.Barcelona: Tipografía de la Casa Provincial de la Caridad, 1899. 

• Brocá, Guillermo Mª de «D.Joaquín Almeda y Roig». Revista Jurídica de Cataluña. Colegio de Abogados de Barcelona [Barcelona], vol. XXI, 1915.