Joan Mirambell i Ferran

Joan Mirambell i Ferran (Barcelona, 28 de febrer de 1892 - Barcelona, 14 de maig de 1983) fou un dissenyador de jardins i dibuixant. S’inicia com a pintor i il·lustrador, però és amb el disseny de jardins privats que assoleix reconeixement i prestigi.

Fill de Joan Mirambell, que tenia una fàbrica de teixits, i d'Antònia Ferran, va aprendre dibuix i es forma a l'acadèmia de Francesc Galí. Va estudiar diferents assignatures a l'Escola Superior dels Bells Oficis i a l'Escola d'Arquitectura de Barcelona per tal de dedicar-se a la direcció de jardins. Durant uns anys compagina la pintura amb la il·lustració de llibres, entre altres El mal caçador, de Josep Maria de Sagarra, revistes i petits impresos, així com l’exercici de professor en diverses escoles. Va pertànyer al Cercle Artístic de Sant Lluc.

Va llogar amb el arquitecte Raimon Duran i Reynals un estudi a la plaça Universitat de Barcelona on comença a projectar els seus primers jardins. El 5 d' octubre de 1929 es casa amb Joana Coscujuela Pardina i va tenir dues filles.

Durant la guerra col·labora amb la Generalitat de Catalunya en la salvaguarda del patrimoni artístic. Rep l'encàrrec d’ocupar-se del traçat, reforma i conservació dels jardins dels edificis i monuments del Departament de Cultura. Quan la vida de la Guerra Civil a Barcelona se li va fer molt difícil, marxa a viure amb l'esposa i les filles a Viladrau. Acabada la guerra, torna a Barcelona.

Va rebre molts encàrrecs de la burgesia industrial, que destina l'habitatge fonamentalment a segona residència, fruit del desenvolupament de l'estiueig o d’un turisme naixent.

Va morir el 14 de maig de 1983.

A Viladrau:

• L'arranjament de la Font de l'Oreneta, 1936.

A Barcelona:

• Va prendre part en la nova ordenació dels jardins de Montjuïc amb motiu de l'Exposició Universal de 1929.
• Intervenció al Casal Sant Jordi, al carrer Pau Claris de Barcelona, actual seu del Departament de Justícia de la Generalitat de Catalunya.
• Refecció dels jardins del Palau Robert, al passeig de Gracia de Barcelona, en plena Guerra Civil.
• L'enjardinament de la Colonia Tibidabo, un conjunt de cases dels germans Andreu.
• Remodelació del Jardí de la Fundació Julio Muñoz Ramonet.

A la Costa Brava:

• Jardí de la residencia de Ferran Rivière de Caralt a Blanes.
• Jardins de torres particulars a S'Agaró.

A Sant Joan de les Abadesses:

• Plaça Clavé, Jardins de la senyora Tecla Sala i Miralpeix i Jardins de la Torre de la Puda.

• La Enseñanza del Dibujo, Baixeras. Publicación Pedagógica Semestral, Barcelona, nº 1, juliol 1925, p. 23-24.
• Els nostres pobres arbres, La Publicitat, Barcelona, nº 16.177, 26 de gener 1926, p. 8.
• Los jardines de Oriente / Butlletí oficial del Foment Nacional de l’Horticultura, nº 13 (oct 1926), p. 11-14.
• Los jardines de Persia, India, China y Roma, Boletín del Fomento Nacional de Horticultura, Barcelona, nº 14, gen 1927, p. 12-15.
• Los jardines romanos y árabes, Boletín del Fomento Nacional de Horticultura, Barcelona, nº 15, abr 1927, p. 11-15.
• Los jardines de Le Nôtre. Boletín del Fomento Nacional de Horticultura, Barcelona, nº 17, oct 1927, p. 17-20.
• Los jardines irregulares. Boletín del Fomento Nacional de Horticultura, Barcelona, nº 21, oct 1928, p. 8-13.
• Los jardines de moda, Pedralba, Boletín del Fomento Nacional de Horticultura, Barcelona, nº 23-24, abr-jun 1929, p. 15-18 i nº 25 (ago 1929), p. 15.