Juan Martínez Población

Joan Martí Població (en llatí, Johannes Martinus Poblatio) fou un metge i astrònom valencià, actiu en les primeres dècades del segle XVI.

Martí Població, de família de conversos, fou deixeble de Lluís Vives a Bruges en els primers anys que aquell resideix allà –entre 1514 i 1517–, més tard, es posa al servei de l'inquisidor general Manrique i, finalment, s'estableix a París. A la dècada dels anys 30 fou metge de la reina Elionor, esposa de Francesc I de França, coneix Guillaume Budé i fou professor de matemàtiques –o cosmografia– en el Collège de France, càrrec aquest darrer que encara ocupava el 1540. Es converteix, des de la seva posició privilegiada, en aglutinador dels hispans que viuen o viatgen a París.

Publica a París al voltant de 1518 un llibre sobre l'ús de l'astrolabi, De usu astrolabi compendium, amb dues parts, una en la qual es descriu l'intrument i, altra, en la qual s'explica la seva utilitat i el seu ús; que fou editat en nombroses ocasions i que resol, utilitzant l'astrolabi, problemes d'astronomia, topografia, nàutica, geometria i geografia.

El 1532 surt publicada la Tabula de Cebes, traduïda del grec al castellà per Martí Població; de la qual dirà Ambrosio de Morales quan hi faci la seva pròpia traducció, que 'estava tant obscura i sense poder-se entendre'.

I el 1535, també a París, Martí Població publica un opuscle mèdic, In figuram dierum criticorum brevis ac familiaris explanatio, sobre els dies crítics femenins, la darrera de les seves publicacions.

Lluís Vives, l'any 1519, en una carta a Erasme de Rotterdam el qualifica de 'gran coneixedor de tota la matemàtica i que s'ha dedicat amb profit als estudis literaris', mentre al voltant de 1522, inclòs en un comentari de l'edició de l'obra De Civitate Dei libri XXII d'Agustí d'Hipona, feta per Vives, el torna a elogiar i el qualifica com 'el meu estimat Joan Martí Població... varó excels i sense comparació tant en les matemàtiques com en la medicina'. El llatinista valencià Pere Joan Oliver, el 1535, li dedica la seva obra In M.T. Ciceronis De somnio Scipionis fragmentum... scholia, possiblement per l'ajut que li prestà durant la seva estada a París, i el nomena 'erudit i il·lustre metge de la reina de França'

• Antonio, Nicolás. Bibliotheca Hispana sive Hispanorum qui usquam unquamve sive latinam sive populari ... scripto aliquid consignaverunt notitia ... : editorum atque ineditorum operum catalogum : duabus partibus continens ... qui post annum secularem MD usque ad preaesentem diem floruere (en llatí). Tomus primus.Romae (Roma): Ex officina Nicolai Angeli Tinassii, 1672 [Consulta: 12 novembre 2015]. 
• Durán, Martí. «El conocimiento del griego por parte de Joan Baptista Anyés». A: José María Maestre Maestre, Luis Charlo Brea i Joaquín Pascual Barea (coord.). Humanismo y pervivencia del mundo clásico. Homenaje al Profesor Antonio Fontán (en castellà). vol. 5.Madrid: Ediciones del Laberinto, 2002, pp. 2449-2456. ISBN 84-8483-158-2 [Consulta: 6 novembre 2015]. 
• Gil Fernández, Luis. «El Humanismo valenciano del siglo XVI». A: José María Maestre Maestre, Luis Charlo Brea i Joaquín Pascual Barea (coord.). Humanismo y pervivencia del mundo clásico. Homenaje al Profesor Antonio Fontán (en castellà). vol. 1.Madrid: Ediciones del Laberinto, 2002, pp. 57-159. ISBN 84-8483-154-X [Consulta: 10 novembre 2015]. 
• León de la Vega, Manuel de. Los protestantes y la espiritualidad evangélica en la España del siglo XVI (en castellà). vol. 2.s.l.: l'autor, 2011. ISBN 978-84-615-2064-0 [Consulta: 6 novembre 2015]. 
• Noreña, Carlos G. Juan Luis Vives (en anglès).The Hague (La Haia): Nijhoff, 1970. ISBN 9789024750085 [Consulta: 11 novembre 2015]. 
• Pons Fuster, Francesc; Almenara, Miquel «Les relacions del humanistes valencians amb la cort de Carles V». Afers, vol. 16, núm. 38, 2001, pp. 39-70. ISSN: 0213-1471.
• Ruiz Gito, Jesús M «Olvido y actualidad de un texto griego en España: La "Tabla de Cebes"» (en castellà). Estudios clásicos, vol. 35, núm. 104, 1993, pp. 49-64. ISSN: 0014-1453 [Consulta: 10 novembre 2015].
• Vives, Joan Lluís; Estellés, J.M. (ed. i trad.). «Obra epistologràfica». A: Jordi Pérez i Durà (coord.). Antología de textos de LLuís Vives (en català i llatí).València: Universitat : Consellería de Cultura, Educació i Ciència, 1992, pp. 20-80. ISBN 84-370-1011-X [Consulta: 10 novembre 2015]. 
• Ximeno, Vicente. Escritores del reyno de Valencia, chromnológicamente ordenados desde el año 1238, de la christiana conquista de la misma ciudad, hasta el de 1747 (en castellà). Tomo I : Contiene los escritores que han florecido hasta el año 1610, y una noticia preliminar de los más antiguos.En Valencia: En la oficina de Joseph Estevan Dolz, impressor del S. Oficio, Año 1747 [Consulta: 12 novembre 2014].