Joan Leita i Graell

Joan Leita i Graell (Barcelona, 1936 - Berga, 2012) va ser un filòsof, teòleg i traductor català.

Va fer el batxillerat a l'escola Virtèlia i les carreres de filosofia i teologia a les ciutats de Barcelona i Innsbruck (Tirol). El 1955 s'ordena jesuïta. El 1969, arran del primer llibre, premiat amb el Carles Cardó d'investigació religiosa del mateix any, fou amenaçat dels amos jesuïtes. El 1971, arran del segon, expulsat per força de l'orde, en acabat que li exigissin(sic) que ho fes per voluntat seva i s'hi negués.

Teòlegs que cita sovint: Ernst Käsemann, Rudolf Bultmann, Ernst Lohmeyer.

Bibliografia: El fonament irreligiós de l'església (Nova Terra. Col·lecció "L'home Nou", 27. 1969); L'antievangeli (Pòrtic. Col·lecció "Llibre de Butxaca", 33. 1971); El sentit evangèlic del divorci (Pòrtic. Col·lecció "Llibre de Butxaca", 64. 1973); El sexe fantàstic (Selecta. Col·lecció "Biblioteca Selecta", 469. 1973); Anàlisi destructiva de la religió (Edicions 62. Col·lecció "Llibres a l'abast", 128. 1976); Estudi de l'evangeli herètic I (Autoedició. 1982), Estudi de l'evangeli herètic II (inèdit); El budisme (Barcanova. "Biblioteca Cultural". 1991); Estudi de l'evangeli herètic OC (Autoedició. 1992); Autòpsia del nou catecisme catòlic (inèdit); El frau de Déu - lectura del Llibram (inèdit).

Traduccions de psicologia i filosofia, en general per Laia o Edicions 62, editorials successives de la col·lecció "Textos Filosòfics": La interpretació dels somnis (Empúries. Col·lecció "Biblioteca Universal". Dos volums), de Freud; La genealogia de la moral, i El gai saber, totes dues de Nietzsche; El banquet, Fedre i Parmènides, totes tres de Plató; Retòrica - Poètica i Psicologia, totes dues d'Aristòtil; Manual d'ètica i Enquiridió, totes dues d'Epictet d'Hieràpolis; Reflexions, de Marc Aureli; Fonamentació de la metafísica dels costums, de Kant; Fenomenologia de l'esperit (dos volums), de Hegel; Teoria pura del dret (Edicions 62 - Diputació de Barcelona. "Clàssics del pensament modern", 41. Dos volums) de Kelsen; Trets fonamentals de l'època contemporània, de Fichte; Sobre la quàdruple arrel del principi de raó suficient, de Schopenhauer; Sociologia: investigacions sobre les formes de la socialització, de Simmel.