Joan Casamitjana i Alsina

Joan Casamitjana i Alsina (Barcelona, 1805 - València, 1881) va ser un compositor, director i flautista català. Va ser el fundador de la Societat de Concerts Clàssics i formà part de diverses bandes, als Països Catalans, a França i a Cuba.

Inicia la seva formació musical a Maó, on va residir amb la seva família durant la Guerra del francès (1808–1814). El 1815, amb 10 anys, torna a Barcelona i comença a estudiar contrapunt amb Francesc Andreví i exerceix com a flautí de la Banda del Regiment d'Artilleria fins al juliol de 1818.

Període francès (1818-1830)

El 1818 marxa a França escapant-se del seu domicili. Arriba a Montpellier, on el presenten al cap del tercer regiment d'enginyers, el marquès de Foncauld. S'hi queda fins que, el 1825, marxa a París contractat per la banda del quart regiment de la Guàrdia Reial. El 1827 arriba a músic major de la Banda del Tercer Regiment.

A París, a més, continua la seva formació musical entrant en contacte amb les dues escoles de més prestigi del moment: va rebre classes de composició de Pierre Melcheor, partidari del sistema Catel, i després de Münchs, propagador del mètode de composició d'Anton Reicha.

Quan es produeix a París la Revolució francesa de Juliol de 1830 i es dissol la Banda Reial, torna a Barcelona a treballar com a flautista, on es dóna a conèixer al Teatre de la Santa Creu. Aquest mateix teatre li va oferir la plaça de flauta primer, però la va rebutjar per marxar a Cuba.

Període cubà (1832-1866)

El 1832 se'n va a Santiago de Cuba, on funda una escola de música en què va tenir notables deixebles com Laureano Fuentes Matons i Rafael Salcedo. Va fundar i dirigir a aquella ciutat l'orquestra i la banda militar, i es va dedicar també a la composició d'himnes patriòtics, obres de saló per a piano i música de cambra. El 1836 va transcriure diversos cants del folklore de Santiago, que més tard va utilitzar a les seves obres orquestrals.

El 1850 es trasllada a l'Havana, on va dirigir orquestres i bandes i continuà la seva tasca pedagògica i compositiva, amb algunes contradanses i danses cubanes per a piano. Va ocupar la plaça de director de la banda de música militar de l'illa de Cuba durant catorze anys, ocupant la mateixa plaça a altres regiments fins que es va retirar de l'activitat militar el 1859.

També formà un quartet de cambra com a violoncelista amb els guitarristes Peralta, Salcedo i Betancourt, els anys 1836 i 1837.

Retorn a Catalunya (1866-1881)

El 1866 torna a Barcelona, on guanya el premi de composició simfònica de l'Ateneu Barcelonès -aconsegueix un premi de 4.000 reals por la seva Simfonia a Quatre Temps, que portava per lema "Lo bueno no siempre es bello: lo bello no siempre es bueno".

Aquell mateix any comença l'activitat regular de la Sociedad de Conciertos de Madrid i es constitueix també la Societat de Concerts Clàssics de Barcelona, que funda i dirigeix Casamitjana. Als concert d'aquestes dues societats s'interpreten obres del compositor.

L'abril del 1867 organitzen una sèrie de sis concerts als Jardins del Prado Catalán, i el 12 i 18 de juny al Teatre dels Camps Elisis de Barcelona, on s'interpreten diverses obres de Casamitjana. Aviat, aquells concerts es van conèixer com a Concerts Casamitjana.

El febrer de 1880 va ser nomenat, juntament amb Marià Obiols i Josep Marraco, jurat de les composicions presentades al certamen del mil·lenari de Montserrat, i en constituir-se la Societat de Concerts de Barcelona, l'agost d'aquell mateix any, n'és nomenat membre honorari.

A la seva mort, que va tenir lloc a València -on estava destinat el seu fill-, va deixar incompleta una òpera sobre textos en castellà (Raquel o La judía).

• Per a piano:
  • 5 danzas americanas (La bélica, La holginera, Simpática, La marinera, Danza)
  • El centenar (1870), polca
  • La Anita (1871), dansa a 4 mans
  • La camagüeyana (1871), dansa a 4 mans
• La ausencia, per a violí i piano.
• Per a orquestra:
  • Sinfonia a Quatre Temps (1866)
  • El retorno a la patria (1867), vals
  • L'Eco dels Camps Elisis (1867), rigodons
  • Marcha Rusa (1867)
  • Pensaments lírics (1867)
  • Andante religioso (1871)
  • Una violeta (1872), obertura
  • Bailable de «Las cien doncellas» (1873)
  • Andantino y Saltarello (1875)
• Marcha heroica de Schubert (1873), per a banda
• Raquel o La judía (òpera inacabada)