Jean-Pierre Campagne

Jean-Pierre Campagne (Eissalabra (Aude), 2 de febrer del 1723 - Perpinyà, 2 de gener del 1816) va serun metge, professor universitari i bibliotecari rossellonès.

Fill de Jean Campagne, cirurgià, començà la carrera de teologia a la universitat de Perpinyà, però canvià d'estudis i acabàgraduant-se com a maître ès arts (9 d'agost del 1748) i bachelier de médecine (7 de maig del 1749) per la universitat de Montpeller. El nou doctor s'establí a Perpinyà novament, i el 2 de maig del 1750 es casà amb Maria Angèlica Jaume, germana del prestigiós advocat, de qui n'havia estat preceptor particular quan aquest encara era infant; el matrimoni tingué de fills Angélique i Joseph Campagne. Jean-Pierre exercia com a metge quan el 1756 oposità sense èxita una càtedra de la facultat de medicina de Perpinyà, que guanyà Josep Bonafós. Decebut, es retirà a Sijan (Aude), on parà consulta de medicina i, per afició, cultivà la poesia i les matemàtiques. Es féu membre corresponent de l'Acadèmia Reial de Tolosaper les matemàtiques i la física, i de la Societat Reial de Ciències de Montpeller (antecessorade l'Académie des Sciences et Lettres de Montpellier) per la medicina, l'anatomia i la química.

Novament al Rosselló, guanyà una agregadoria universitàriael 1764, i era professor agregat de matemàtiques de la universitat de Perpinyàel 1765. Dos anys més tard va començar a ensenyar-les al Col·legi Reial de Perpinyà. El 1775 va rebre la càtedra de matemàtiques en tant que professor al Col·legi Reial i a la Facultat d'Arts. Va ser elegit rector de la universitat de Perpinyà el 1784 i romangué com a professor de matemàtiques de la institució fins a la clausura dels estudis universitaris a Perpinyà, el 1793. Després que es creés l'École centrale a la capital del Rosselló, el 1796 s'hi incorporà com a primer bibliotecari, en funcions de comissari per a inventariar i classificar els llibres confiscats a les comunitats religioses de la província. Romangué en el càrrec de bibliotecari fins que el substituí el seu fill Joseph Campagne el 1812. El seu nét François Campagne, fill d'aquest darrer, va ser advocat i historiador.

Entre els anys 1761 i 1768 elaborà un estudi que deixà inèdit, Abrégé Historique de l'Université, que fou extensament usat per l'abbé Torreilles en el seu treballL'université de Perpignan avant et pendant la Révolution française (1892).

A la façana de la catedral de Perpinyà hi apareix una inscripció "V CAMPAGNE J.? M.? N D 1766"que li hauria estat atorgada -com succeí en altres casos- en commemoració de l'assoliment d'un grau o d'una posició universitària. De Campagne se'n destacàl'amistat que tenia amb Jean-François Marmontel i amb François Boissier de Sauvages de Lacroix, de qui també n'havia estat deixeble. L'ajuntament de la vila recorda el professor i bibliotecari amb un carrer, l'"impasse Jean-Pierre Campagne".

• Article necrològic Mémorial administratif, politique et littéraire des Pyrénées-Orientales del 13 janvier 1816
• Izarn, Pierre «La Faculté de Médecine de Perpignan au XVIIIe siècle». Histoire des sciences médicales, tome XXVI, nº 1, 1992.
• Rifa, Jean «Etre médecin à Perpignan avant, pendant et après la Révolution». La semaine du Roussillon, nº 823, 15 au 21 Mars 2012.