Jaume Sardà i Ferran
Quick Facts
Biography
Jaume Sardà i Ferran (Reus 1868 - València 1939) va ser un militar, polític i escriptor català.
Biografia
Als 29 anys, el 1897, s'allistà voluntari a la guerra de Cuba. Va sortir de l'exèrcit el 1902, amb el grau de tinent i guardonat amb 12 medalles de guerra. Reintegrat a la vida civil, fundà a Tarragona el setmanari bilingüe Fraternidad Republicana, i el 1905 va ser director del periòdic El Porvenir de Valls. Tornat a Reus, va ser funcionari municipal. Afiliat al Partit Republicà Radical, fundà a la seva ciutat El Consecuente el 1908, portaveu del partit, i organitzà als republicans radicals a la demarcació.
Des de la seva joventut col·laborà en diverses publicacions reusenques: el setmanari humorístic La Palma (1899), la Revista del Centre de Lectura (1902), Las Circunstancias (1903), el Diario de Reus (1909), Athenaeum (1910), el diari Avui (1936) i l'Heraldo de Reus, durant uns anys.
Conreà la poesia tant en català com en castellà, va fer lletres per a caramelles i diversos himnes polítics, i publicà llibres de poemes com Idealitats: ratlles curtes (Reus, 1919). En prosa destaquen la novel·la L'Abisme (Reus, 1929) i en teatre Avant (Reus, 1908), El que són les dones (Reus, 1924), L'Imbècil (Reus, 1924). Publicà també una biografia de Güell i Mercader (Reus, 1905) i una altra de Joaquim Maria Bartrina (Reus 1925), i diversos assaigs, del que destaca La obra dels patricis: Reus - Salou (Reus: Artes Gráficas Rabassa, 1926), sobre el canal de Reus a Salou i l'expansió de les urbanitzacions a la platja. El 1934 va sol·licitar a l'Ajuntament de Reus una subvenció per a publicar un vocabulari català. Al final de la guerra civil, va ser detingut i portat a València, on morí a la presó el 1939.