Jaume Miranda i Canals

• Director General de l’Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya (ICGC).

• Director General de l’Institut Cartogràfic de Catalunya (ICC).

Com a Director General es va concebre la creació i posada en marxa de l’ICC i, sistemàticament, s’han realitzat les següents accions, entre d’altres:

• Creació de la política d’informació geogràfica de Catalunya sota el control d’un Consell Rector presidit per dotze Consellers diferents en aquest període.
• Estructuració dels equips humans necessaris per a la posada en marxa de l’ICGC (+ 260 persones, 55% tècnics d’alta qualificació), formant especialistes en Geodèsia, Cartografia, Fotogrametria, Teledetecció, SIG i en Geologia i Geofísica. Endegament de les primeres cadenes de producció cartogràfica i de fotogrametria digital a Catalunya i a l’Estat espanyol.
• Creació d’un Departament d’Observació de la Terra aèria, amb més de 25.000 hores de vol, amb aeronaus, càmeres fotogramètriques i sensors multiespectrals, Lidar, etc.. que han permès l’autosuficiència en la captura primària de dades per a l’elaboració de la Geoinformació de Catalunya i Espanya. A més, s’ha servit a multiplicitat d’Institucions Catalanes, públiques i privades, proveint-les de dades de qualitat. Així mateix, s’ha utilitzat la informació de satèl·lits d’Observació, generant productes avançats, partint d’un coneixement profund de les seves funcionalitats mètriques i espectrals.
• Creació dels sistemes de desenvolupament propi i d’altres de mercat, innovadors i altament productius, per a la generació de productes. Primer usuari Intergraph d’Espanya.
• Es dóna servei a tots els òrgans directius del Departament de Política Territorial i Obres Públiques – actual Departament de Territori i Sostenibilitat - i a d’altres departaments de la Generalitat de Catalunya com a medi propi que legalment és.
• Subscripció de més de 1.500 convenis amb l’Estat Central, Comunitats Autònomes, Diputacions, Mancomunitats, Consells Comarcals i Municipis que han permès, a més de donar servei, un autofinançament sostingut del 30 - 50% del pressupost de despesa des de 1986.
• Identificació, obtenció i execució de projectes internacionals amb diversos països sud-americans, com Argentina i Veneçuela, per un valor superior a 45 MEuros en la dècada 1989-1999, essent el primer Institut de l’Estat espanyol exportador de serveis geomàtics a Llatinoamèrica i Orient Mitjà en la dècada 2000 – actualitat.
• Creació d’infrastructures generals i tecnològiques, a banda dels productes cartogràfics, per exemple la xarxa geodèsica de Catalunya, la Cartoteca de Catalunya, la xarxa GPS - CATNET diferencial RASANT (primera a Espanya), la xarxa de botigues especialitzades (en les quatre capitals catalanes), la base aèria de l’Aeroport del Prat (Barcelona), la seu de l’ICC/ICC a Montjuïc, el Centre de Suport Territorial Pirineus a Tremp, l’Institut de Geomàtica de Catalunya, la nova xarxa sísmica de Catalunya amb telemetria de satèl·lit (primera a Espanya), Mapa Geològic de Catalunya (Geotreballs), etc..
• S’ha implantat i potenciat la presència internacional de l’ICC/ICGC en els fòrums geomàtics i geològics internacionals, publicant-se centenars de ponències i articles. En definitiva, creant una Institució molt reconeguda mundialment.

• Com a exemple, en aquest període s’han rebut onze premis cartogràfics mundials per als productes produïts per l’ICC.
• Creació d’empreses participades de l’ICC: SYSIGSA (3i), RSE (3i), SÍNIA (Banc de Sabadell), GEOCAT (IGC), AIRBUS DS GEO.
• Impuls a la creació de l’Institut de Geomàtica, Consorci entre la Generalitat de Catalunya i la UPC per a la investigació i docència superior. Membre del Consell Rector. Definició de Política de Recerca.
• Impuls a la transformació del Servei Geològic (gestionat dins de l’ICC 1995-2005) en Institut Geològic de Catalunya.
• Impuls a la tasca legislativa que va conduir a la Llei 16/2005 de la Informació Geogràfica i al Decret 398/2006 del seu desenvolupament. L’ICC actuà com a impulsor dels ens creats per aquesta Llei.
• Participació en el Consejo Superior Geográfico de España representant a la Generalitat de Catalunya des de 1980.
• Integració de l’ICC, l’IGC i GEOCAT en l’ICGC, mitjançant la llei 2/2014, de 27 de gener, de mesures fiscals, administratives, financeres i del sector públic.
• l’Aeroport del Prat (Barcelona), la seu de l’ICC/ICC a Montjuïc, el Centre de Suport Territorial Pirineus a Tremp, l’Institut de Geomàtica de Catalunya, la nova xarxa sísmica de Catalunya amb telemetria de satèl·lit (primera a Espanya), Mapa Geològic de Catalunya (Geotreballs), etc..
• S’ha implantat i potenciat la presència internacional de l’ICC/ICGC en els fòrums geomàtics i geològics internacionals, publicant-se centenars de ponències i articles. En definitiva, creant una Institució molt reconeguda mundialment.

• Com a exemple, en aquest període s’han rebut onze premis cartogràfics mundials per als productes produïts per l’ICC.
• Creació d’empreses participades de l’ICC: SYSIGSA (3i), RSE (3i), SÍNIA (Banc de Sabadell), GEOCAT (IGC), AIRBUS DS GEO.
• Impuls a la creació de l’Institut de Geomàtica, Consorci entre la Generalitat de Catalunya i la UPC per a la investigació i docència superior. Membre del Consell Rector. Definició de Política de Recerca.
• Impuls a la transformació del Servei Geològic (gestionat dins de l’ICC 1995-2005) en Institut Geològic de Catalunya.
• Impuls a la tasca legislativa que va conduir a la Llei 16/2005 de la Informació Geogràfica i al Decret 398/2006 del seu desenvolupament. L’ICC actuà com a impulsor dels ens creats per aquesta Llei.
• Participació en el Consejo Superior Geográfico de España representant a la Generalitat de Catalunya des de 1980.

Integració de l’ICC, l’IGC i GEOCAT en l’ICGC, mitjançant la llei 2/2014, de 27 de gener, de mesures fiscals, administratives, financeres i del sector públic.

• Cap del Servei Cartogràfic del Departament de Política Territorial i Obres Públiques de la Generalitat de Catalunya.
• Planificació de les infraestructures tècniques i d’informació per al Govern Autònom de Catalunya, 1980.
• Es va assumir la integració del Servei de Cartografia de la Diputació de Barcelona i del de la V Jefatura de Carreteras del Estado, 1980.
• Realització de la tasca legislativa que va conduir a la Llei 11/1982, de 8 d’octubre de 1982, de creació de l’Institut Cartogràfic de Catalunya.

• Sots-director del Centre de Càlcul de la Universitat Politècnica de Catalunya per a projectes externs.

• Organització, amb un grup reduït (5 persones) dels primers projectes de cartografia numèrica, a escala urbana, a Espanya. Especialment amb la Corporació Metropolitana de Barcelona, Ajuntament de Barcelona i Diputació Foral de Navarra. Projecte innovador a nivell europeu.

• Responsable del Departament de Computer Graphics i Cartografia Numèrica del Centre de Càlcul de la Universitat Politècnica de Catalunya (CCUPC).
• L’equip format en el CCUPC va introduir a Espanya els primers sistemes gràfics interactius CALMA especialitzats en el disseny de circuits electrònics i cartografia numèrica. Es varen desenvolupar multiplicitat de projectes i aplicacions, fins l’absorció de CALMA per G.E. Així mateix, es va iniciar la introducció de la teledetecció aplicada en col·laboració amb el Departament de Percepció Remota del CCUPC.