Jaume Destorrent i Casa-saja

Jaume Destorrent i Casa-saja (?, ~1430 - 1499, Conseller en Cap de Barcelona en 1478, 1484 i 1490.

Mitjançant el seu matrimoni amb Violant Bertran i Malla, hereva de la baronia de Gelida, va ser senyor de Gelida des de 1485.

Ciutadà de Barcelona i polític. Va ser doctor en dret per Lleida. Després de l'execució del seu germà, Pere (1462) va haver de fugir a Barcelona.

Participà en les Corts de Barcelona (1480) i posteriorment fou advocat de la Generalitat el 1482. Quan el 1484 tornà a ser conseller en cap de Barcelona, va enfrontar-se contra els camperols. Advocat municipal entre 1485 i 1490, era el cap del partit favorable a la intervenció del rei Ferran II en el municipi i que governava Barcelona durant el període de reformes i canvis polítics i econòmics.

Durant la crisi política a la Generalitat de Catalunya de finals del segle xv, des de la seva posició d'advocat del General, va participar en la confecció de l'informe acusador que convenç a Ferran II de suspendre el sistema d'eleccions a diputats. De resultes d'aquests canvis, va ser novament conseller en cap per nominació reial (1490-91) i, posteriorment, regent de la cancelleria (1491). Redactà el privilegi de 1493, pel qual governaria la ciutat fins a l'establiment de la insaculació (elecció per sorteig a partir de llistes pactades) (1499).

Deixà una fortuna considerable.