Gioacchino Bimboni

Gioacchino Bimboni (Florència, 19 d'agost de 1810 - idm. 29 de març de 1893) fou un professor de trombó italià.

Era fill de Giovanni—un torner que després es va dedicar a la construcció d'instruments de vent--, casat amb Vittoria Corsini. El seu germà Giovanni, també va ser un bon músic.

Va començar a estudiar la flauta amb G. Vecchi als set anys d'edat i va estudiar teoria musical L. Barbieri, aprenent també després de tocar l'orgue i el piano. Nou anys després del seu debut com a segona flauta al Teatre Quarconia (més tard Nacional) a Florència. En 1822 va donar un concert al Teatre de la síndria; en 1824 va substituir al flauta principal del Teatre La Pergola, C. Alessandri, i més tard va ser convidat a ocupar el mateix lloc en el Teatre del Cocomero amb una regular escriptura. Poc després va ser contractat per la banda militar del segon regiment de la Toscana i va començar a estudiar el trombó, la creació d'una nova entrada i el mètode d'execució que li permetrà aconseguir nous efectes expressius; per habilitat adquirida va ser admès a l'orquestra del Teatre de la Cocomero com a segon trombó. Interessat pels nous recursos tècnics que podrien ser obtinguts pels instruments de vent, es va posar en contacte amb J. Riedl, que acabava en marxa una nova aplicació dels pistons en el corn, perfeccionant el mecanisme; També va millorar les prestacions tècniques d'"un trombó", aplanant el camí per a la creació d'un futur instrument. En 1832, es va retirar del regiment, el reprendre l'agenda de concerts i va anar a Ancona i Nàpols.

Al setembre de 1840 es va donar un concert de trompeta a Lucca per les festes de la Santa Creu i en 1844 va actuar amb gran èxit a Roma. Poc temps després estava a Bolonya, on es va reunir amb Rossini, el qual en senyal d'admiració pel seu art li dedicà un tema per a trombó amb acompanyament de piano (13 de març de 1945). De tornada a Florència, va entrar al servei de la gran capella ducal, absentar-se, però, sovint per realitzar concerts a diverses ciutats italianes i a Viena, on va anar en 1846 i on va actuar en diverses orquestres, incloent la coneguda J. Strauss, i com solista al Kärntnertortheater Palau de Schönbrunn, amb presència de l'emperador.

De tornada a Itàlia, que estava compromès en una nova sèrie de concerts a Torí, Milà i Voghera. Es va dedicar llavors, a Florència, l'educació de la "Filharmònica", instrumentistes pertanyents a la banda dirigida per ell, en els esdeveniments polítics de 1848 agregats a la guàrdia civil. Amb la restauració, Bimboni reprèn el tenir cura dels seus concerts; en 1850, emprèn la reorganització de la banda de "Veliti", que després dirigeix juntament amb E. Brizzi i el seu germà Giovanni, porten a terme la invenció d'un nou model de trombó, per una sola peça i amb el pavelló acústic refós en ària més tard anomenat "bimbonifono".

En 1857, que va anar a París per actuar al Herz Hall, va tenir l'oportunitat d'introduir la nova eina, que va ser admirada per Rossini i altres mestres francesos. En el mateix any que va actuar al Her Majesty's Theatre de Londres, i es va guanyar la perplexitat de l'orquestra britànica, va tenir un gran èxit, per tal de tornar a l'any següent donant diversos concerts públics (en presència de la família reial britànica) i privada (en casa Dudley).

En 1859 ell va dividir activitats de l'Associació Banda, entre Siena i Florència, amb l'establiment de la Guàrdia Nacional, es va unir a la primera legió; l'octubre d'aquell any va ser nomenat subtinent pel govern de la Toscana, i va continuar dirigint el cos musical de la Guàrdia Nacional fins a 1866.

En 1865 va participar en les celebracions del centenari de Dante, fent la reducció per a banda per a la Simfonia Dante de Pacini; Després es va dedicar per complet a l'estudi de les lleis acústiques i la construcció d'instruments de vent, l'organització d'un taller i prendre una sèrie de lectures per il·lustrar les seves teories R. Acadèmia de Música Institut de Florència (ens referim, entre ells, les millores en la construcció d'eines de metall i pensaments i comentaris sobre acústica, que van ser publicats en les Actes, XXIII [1885], pp. 57 i seg. i 61 ff.). El 1873 va presentar la seva "bimbonifono" va finalitzar en el Viena i l'instrument va despertar gran interès. Més tard Bimboni va actuar en alguns concerts al Conservatori de Viena sota la direcció de Joseph Hellmesberger. El 1876 es va fabricar dos contrabaixos per respirar i va desenvolupar un sistema per a la construcció de tot el bronze que, en les seves intencions, oferiria l'avantatge de reduir la mida dels instruments amb l'eliminació dels ressorts circulars, augmentant la seva lleugeresa i estabilitat. A més, la simplicitat del mecanisme, evitant qualsevol limbering, hauria eliminat o reduït significativament sorolls innecessaris, facilitant també la substitució dels ressorts de palanques. A partir de 1886 endavant, però, que no es va molestar més per l'ensenyament de la música a l'Institut R. a Florència, on durant anys va ser professor de trompeta i trombó.