Gino Gorini

Gino Gorini (Venècia, 22 de juny de 1914 - idem. 27 de gener de 1989) fou un pianista i compositor italià.

Estudià al Conservatori de Venècia amb Tagliapietra (piano) i amb Mezio Agostini, composició, aconseguint el títol d'ambdues especialitats el 1931. El 1933 es perfeccionà al piano amb Horowitz i la composició amb Malipiero. Desenvolupà una intensa activitat concertística, iniciada als quinze anys d'edat. El 1945 formà, amb Sergio Lorenzi, un excel·lent duo de piano italià, per al qual escriviren molts compositors contemporanis. Va ser professor al Conservatori de Venècia (des de 1940) i en els cursos de perfeccionament Vacanze Musicali.

Va compondre les obres per a orquestra: Tres homenatges (1933); Simfonia (1935); Introduzione e Arioso (1937); un Concert per a piano (1948), i un Concert per a violí (1943). entre la seva producció de cambra s'ha de recordar el Quintet per a piano i corda (1939) i Cinc Estudis per a dos pianos, corda i percussió. Així mateix, va compondre la música del curt metratge Sulle rotale (1951) i de la pel·lícula Ombre sul Canal Grande (1951).

• Edita SARPE, Gran Enciclopedia de la Música Clásica, vol. II, pàg. 525. (ISBN 84-7291-226-4)