Gian Giuseppe Bernardi

Gian Giuseppe Bernardi (Venècia, 15 de setembre, 1865 - idm. 15 de novembre, 1946) fou un compositor i musicòleg italià.

A la seva ciutat natal -on es pot dir que han passat tota la vida- es va graduar en Lleis en la Universitat Ca 'Foscari. Després es va dedicar als seus estudis musicals, primer en privat amb C. Radi, a continuació, a l'escola secundària Benedetto Marcello, on es va seguir el curs de composició amb els mestres R. Grazzini, A. De Lorenzi-Fabris. Vivia sentiments irredemptistes raó per la qual el govern austrohongarès li va negar el permís per entrar en l'imperi.

Bernardi va ser comissionat en 1895 per l'ensenyament de l'institut de l'harmonia complementària Benedetto Marcello; per fi el 1902 es va convertir en un mestre de la classe d'harmonia i contrapunt, i ha principis de 1903 se li va donar el càrrec de l'ensenyament de fuga, composició i la història de la música. També es va dedicar a la difusió del gust i el culte per la música, especialment italiana, i l'organització de concerts en diverses ciutats del Veneto. El 1920 va fundar a Venècia l'Acadèmia Veneciana de Música Antiga, que cinc anys més tard es va convertir en l'Acadèmia Nacional de Música Antiga.

Bernardi va donar moltes conferències i va publicar diversos escrits amb caràcter popular, entre els quals recordem La música a Venècia en el segle de Goldoni, a l'Ateneu Veneto. També van supervisar reedicions pòstumes reelaborat la història de la música A. Untersteiner (pels manuals Hoepli: edicions de la cinquena a setè, 1924-1939). Però el més desafiant i significatiu va ser el seu ensenyament, fonamentat, per exemple, així com l'ensenyament viu a la compilació de dos textos, tots dos publicats entre manuals Hoepli, Harmonia (Milà 1897, 1ª ed ;. 1926, 5ª ed.) I el contrapunt (Milà 1904, 1st ed; .. 1925, 2 ed, es va traduir també en anglès), obres que mostren una considerable exposició avantatges i certa originalitat de discussió, com desenvolupar, sense abandonar els esquemes tradicionals, tracta de reviure'ls per apropar-los a les pràctiques de l'art de l'època, integrant-los, també, encara que de forma limitada, amb il·lustracions històriques trets tant de l'art, tant de la teoria.

El mestre va treballar fins a 1924; després es va retirar, preferint dedicar-se a la tasca de difusió a la seva ciutat. Director de l'Acadèmia Nacional de Música Antiga, era també membre de l'Acadèmia Musical de Florència i Udine i soci resident a la Universitat de Venècia.

Bernardi va deixar nombroses composicions, gènere sagrat i el profà vocal (salms, motets, una cantata, madrigals, cançons de cambra, etc; digne de la memòria és també la col·lecció de cançons populars Istrian etc...

Referències