Gai Corneli

Gai Corneli fou un magistrat romà. Fou qüestor de Pompeu el gran; el 67 aC fou tribú de la plebs i va proposar una llei al senat romà per prohibir acceptar diners d'ambaixadors estrangers, que fou rebutjada (ja que els senadors eren els primers que rebien els diners). Després va proposar una llei per la que ningú podia ser exclòs de les obligacions d'una llei sense sanció popular, però com que això disminuïa el poder del senat, el seu col·lega Servili Glolbul va obstaculitzar-ne la presentació i quan finalment es va fer, va esclatar un tumult, però no hi va intervenir i ja es va donar per satisfet que haguessin estat presents 200 senadors que era requisit de validesa. La llei principal del seu tribunat fou la Lex Cornelia que comprovava la imparcialitat dels edictes ocasionals ("ut praetores ex edictis suis perpetuis jus dicerent"). Quan es va acabar el seu any fou acusat de majestas (traïció) per Publi Comini, però no va prosperar; l'acusació es va renovar el 65 aC, i fou defensat per Ciceró, essent absolt.