Francó de Tongeren

Francó de Tongeren conegut amb el seu nom llatí de Franco Tungrensis (nascut (?) – mort el 13 de gener de 903) era bisbe de Lieja de 856 fins a la seva mort. El seu episcopat que va durar gairebé 47 anys és un dels més llargs de la història de la diòcesi.

Va ser abat de l'abadia de Lobbes després dels seus estudis a l'escola de palau de Carles el Calb, amb el qual era parent. Era un home erudit, segons l'historiador Jean de Launoy era un filòsof, lletrat, poeta i músic i un bon pedagog, ja des del seu temps a Lobbes. Hauria escrit vàri llibres, però cap dels seus escrits va conservar-se. A Lieja, va ocupar-se personalment de la direcció de l'escola capitulària de la catedral de Sant Lambert.

El 9 de gener de 860 participà en un sínodi a Aquisgrà a la qual el rei Lotari II volia l'assentiment dels prelats presents per a divorciar-se de la seva exposa Teutberga per a poder casar la seva amant Valdrada. El sínodi va acceptar i Valdrada va ser coronada reina. El papa Nicolau I desagradat, va exigir un nou concili, que aquesta vegada va celebrar-se a Metz, per la decisió d'Aquisgrà va ser confirmada. Francó no hi participà i escapa a la intervenció del papa que va destituir tots els bisbes que van autoritzar el divorci, tot i aprovar la decisió. La dissensió va quedar fins que el 865 Lothari II va cedir a la pressió papal i restituí Teutberga al tron.

Després de la mort de Lotari, els germans Carles el Calb i Lluís el Germànic van compartir el 870 entre ells la Lotaríngia. La nova frontera travessava la ciutat i la diòcesi de Lieja. Francó continuà cuidant les seves relacions a la cort. El 884, Carles III el Gras va donar-li uns feus prop de Metz: la vila de Maidières i uns pobles al bisbat de Lieja.

Les invasions dels Víkings van causar danys importants: Tongeren i Maastricht van ser incendiats i Lieja va ser sacsejat entre 882 i 883. Una nova invasió el 891 era desastrosa. L'exèrcit del marcgravi Arnulf de Caríntia va sofrir una desfeta a la vall del Geul. Francó va llevar un exèrcit i socórrer-lo i a la batalla de Lovaina del 891 van vèncer i fer fugir els Víkings definitivament. Arnulf va agrair-lo i donar per l'eternitat l'abadia de Lobbes amb 155 viles i masos al capítol de Lieja, contra la promesa de celebrar una missa a Lobbes i a Lieja el 22 de setembre dia de la mort de son pare i del seu ascens al tron. El seu fill, el duc Suentibol va donar-li el feu de Theux el 898. El 908, Lluís el Nen confirmà l'acte de donació. Aquest exclavament al mig del futur comtat d'Hainaut va quedar terra liegesa fins a la suppressió del principat de Lieja el 1794.

Va morir el 13 de gener de 903 i sebollit a la catedral de Sant Lambert a Lieja.

• Llista dels bisbes de Lieja