Francisco Secanilla

Francisco Secanilla (La Cerollera, Terol, 4 de maig de 1775 - Calahorra, La Rioja, 26 de desembre de 1832) fou un compositor aragonès.

Infant de cor en la Basílica del Pilar, de Saragossa, en acabar els seus estudis musicals, i ordenat sacerdot, el 1797 guanyà per oposició, la plaça de mestre de capella d'Alfaro, passant després amb el mateix càrrec a Calahorra, de la qual catedral en fou canonge.

• Motets,
• Himnes,
• Villancets,
• un Pange lingua, a 7 veus i 2 cors,
• una Salve, a 4 veus amb orgue,

Deixà nombrosos treballs inèdits teòrics sobre harmonia i composició, els títols d'aqustes obres amnuscrites són els següents:

• Teoría general de la formación de la harmonía, y en particular de la preparación y resolución de las disonancias,
• De los efectos de la música,
• Cuadro de los diferentes acordes,
• Método teórico y practico para componer música en el estilo moderno,
• Carácter de la música de iglesia,
• Tratado de las propiedades, de los modos, de las voces y de los instrumentos,
• Tratado de la decadència de la música,
• Opinión sobre el sistema de Guido d'Arezzo,
• Observaciones contra la Genephonia de Virués,
• Notas curiosas como adicciones á la escuela de música del padre Pablo Nassarre,

• Enciclopèdia Espasa Volum núm. 54, pàg. 1305 (ISBN 84-239-4554-5)