Francesc Sampere

El primer document que fa referència a Francesc Sampere és el Calaix de sastre del baró de Maldà, en un fragment del 6 d'agost de 1782. Al document s'hi explica que en aquest dia es van començar les oposicions de mestre de capella de l'església parroquial de Santa Maria del Pi, a les que es van presentar set opositors. Un d'aquests, era Sampere i s'ha conservat una còpia del seu examen: Psalm a 12 Voçes del Licen^do Fran^co S^tPera Para Las Oposisiones del Pi en lo Any 1782. El magisteri de l'església del Pi però, va ser donat finalment a Pere Joan Llonell.

Més tard, l'any 1790, es va presentar a les oposicions per ser mestre de capella de la parròquia de Santa Eulàlia de Berga, les quals no va guanyar. Això s'explica en una carta conservada a la Biblioteca de Catalunya, on altres compositors i mestres de capella, com Francesc Queralt, Josep Pujol, Joan Nogués, Pere Joan Llonell i Josep Duran, qüestionen que no se li concedís el càrrec. De fet, Sampere va ser molt lloat també per Baltasar Saldoni al seu Diccionario biográfico-bibliográfico de efemérides de músicos españoles. Explica que Sampere va ser profund i savi component, que era un gran coneixedor i científic de l'art, i que va tenir deixebles que més tard ocuparien càrrecs musicals importants, com Magí Germà, Josep Barba, Josep Rosés i el mateix Baltasar Saldoni.

El 1814 apareix per primera vegada Francesc Sampere com a mestre de capella de la parròquia de Santa Maria del Pi. Aquesta dada també figura al Calaix de sastre del baró del Maldà i apareix quan parla d'unes oposicions que es van fer a Santa Maria del Mar, en les quals Sampere, «Lo Mestre de Capella de Musica del Pi», va ser un dels examinadors.

Francesc Sampere va traspassà a Barcelona, el 12 d'abril de 1824, en deixar vacant el magisteri el succeí el seu deixeble Josep Rosés.

Es conserven obres seves als fons musicals SEO (Fons de l'església parroquial de Sant Esteve d'Olot), TarC (Fons de la Catedral de Tarragona), i al fons Magí Bosch del Monestir de Montserrat. També al fons de Santa Eulàlia de Berga es conserva un fragment d'una Missa de difunts a 4 cors de l'autor.