Francesc Roca i Simó

Francesc Roca i Simó (Palma,1874-1940) fou un arquitecte mallorquí.

Titulat a l'Escola d'Arquitectura de Madrid el 1906. Devers 1907 començà a manifestar influències modernistes. Projectà, entre altres edificis, la casa Segura a Palma (1908), amb influències secessionistes. Posteriorment evolucionà cap a l’adopció d’elements Art Nouveau i acabà conreant l’eclecticisme. Projectà Can Cassassayas (1908-09) i construí la casa Roca (1908), també a Palma. Els seus edificis presenten ornamentacions de gran qualitat, tant les elaborades amb ferro, com les de ceràmica i vidre. El 1913 treballà a Almeria.

El 1916 projectà el Col·legi Notarial de Balears. Residí a l’Argentina (1909-15), on, a Rosario, féu el palau Cabanelles, el Club Español, l’Asociación Española de Socorros Mutuos i el palau Remonda, i, a Buenos Aires, el Banco de Castilla. És considerat l'introductor de l'estètica modernista a l'Argentina. Fou arquitecte d’hisenda i diocesà de Madrid (1927) i de Sòria (1929). Amb la Guerra Civil derivà cap a obres de caràcter triomfalista com el monument commemoratiu del creuer Baleares (1939) al glacis de Santa Catalina de Palma.