Felipe Tejera

Felipe Tejera (Caracas, Veneçuela, 25 de maig de 1846 - 1924) fou un escriptor i poeta veneçolà, germà del compositor Francisco (1840-1878) i del literat, polític i diplomàtic Miguel (1848-1902).

Va fer els estudis en el Col·legi Roscio, i des de molt jove es dedicà al periodisme, col·laborant en diverses publicacions. Fou, des de 1888, professor de Literatura en la Universitat Central de Veneçuela i figurà entre els fundadors de l'Acadèmia de la Llengua, corresponent de la de l'Espanyola i de la d'Història, sent elegit bibliotecari perpetu de la primera. D'extensa i sòlida cultura, correcte i abundant estil, viva imaginació bon gust i perspicàcia, Tejera cultivà tots els gèneres, amb més o menys fortuna.

Amb el pseudònim de Rey de Bastos publica en la Tribuna Liberal una sèrie de cròniques de costums que rebel·len fonda sagacitat, resten plenes de sal àtica i ofereixen descripcions magistrals. Entre les seves altres obres cal mencionar:

• La Colombiada, poema en octaves reals i en 12 cants (1878);
• La Boliviada, poema de gran inspiració, malgrat que en ell si noten certes influències d'altres poetes;
• Nocturno indiano;
• La Hortensiada poema épico-burlesc;
• Hojas del Paraiso, poema en sis cants;
• Triunfar con la patria, drama;
• Poesías liricas i una traducció d’Ossian.

En prosa publicà:

• Historia de Venezuela, destinada a les escoles i de la que se’n feren quatre edicions en poc temps;
• Perfiles venezolanos (1881);
• Apéndice de los mismos;
• El progreso en la historia;
• La expósita, llegenda en prosa;
• Manual de literatura (1910);
• Historia de la literatura espanyola (1914);
• El simbolo apostólico, estudi històric-filosòfic.

I les biografies de:

• Miguel José Sanz;
• José Rafael Pacheco;
• José Francisco Bermúdez.

• Enciclopèdia Espasa Volum núm. 59, pàg. 1484-85 (ISBN 84-239-4559-6)