Quick Facts
Biography
Eusebi Carbó i Carbó (Palamós, Baix Empordà, 31 de desembre de 1883 - Ciutat de Mèxic, 16 de gener de 1958) fou un mestre i propagandista anarcosindicalista i anarquista català.
Biografia
Eusebi Carbó i Carbó evoluciona gradualment de l'ambient ideològic familiar federalista i anticlerical cap a l'anarquisme gràcies a la lectura dels textos de Godwin, Kropotkin, Proudhon i Bakunin. Aviat marxà cap a Barcelona, on va contactar amb un vell conegut de la família, Anselmo Lorenzo.
Detingut en 1901 quan tenia només 18 anys d'edat, fou empresonat cinc mesos. En 1905 freqüentà el grup Avenir i aviat es convertirà en un militant de perfil alt, ja que des de 1914 participà en nombrosos congressos, especialment el Congrés Nacional Anarquista de 1919 a Barcelona, en què fou delegat per la regió del Llevant. Proposa enviar una delegació per observar la Revolució Russa; però no aconseguí creuar la frontera, viatjant per Itàlia va trobar Malatesta, Armando Borghi i Luigi Fabbri, que tindrà una forta influència en les seves idees.
El 1916, juntament amb Mauro Bajatierra Morán, participà en el Congrés de la Unió General de Treballadors (UGT) i inicià la militància al grup «Los Iguales». En 1918, després de participar en la Conferència Internacional del Treball a Ginebra, en el VI Congrés de la Federació Nacional d'Agricultors a València defensa la línia anarquista dura, igual que al Congrés a Barcelona en representació del Llevant. En 1921 va participar en el Congrés de la CNT que estableix el propòsit de l'organització cap al comunisme llibertari, i també va denunciar la deriva autoritària que estava tenint la Revolució Russa.
Detingut a València en 1921, és condemnat a dos anys de presó. Alliberat poc després, dirigeix a Saragossa el diari Cultura y Acción. Poc després marxa a l'exili a Perpinyà i participar en la lluita contra la dictadura de Primo de Rivera. Va treballar de taxista i col·laborà amb Francesc Macià en els fets de Prats de Molló. En 1927 signa un manifest en defensa de la CNT. Serà el redactor del diari Solidaridad Obrera en 1930, i director de 1934 a 1935.
El març de 1930 va ser un dels signants del Manifest d'Intel·ligència Republicana, i també redactor de La Guerra Social. En 1931 participa en la Conferència de la Confederació Regional del Treball de Catalunya (CRTC), celebrada a Barcelona entre el 31 de maig i l'1 de juny. Entre el 10 i el 16 de juny de 1931 presideix a Madrid la novena sessió del III Congrés Confederal de la CNT, on va ser elegit delegat per assistir al Congrés de l'AIT.
En 1933 assegura al costat d'Alexander Schapiro la Secretaria de l'AIT però s'oposa als intents insurreccionalistes de la FAI. En 1934 formà part d'un comitè per acollir els fills dels vaguistes de Saragossa. El 23 de juny representa Catalunya en el ple nacional de Madrid, però manté disputes amb altres militants. Al juliol de 1936 quan va esclatar la revolució social, la seva fermesa ideològica oscil·la entre la reafirmació de l'ortodòxia anarcosindicalista i l'exercici polític com a membre del Consell Econòmic de Catalunya, la seva tasca a la Comissariat de propaganda de la Generalitat i al Ministeri d'Educació. El 1937 va dirigir la revista de la CNT Catalunya. De setembre del 1937 a gener de 1938 va viatjar a Nova York per encàrrec de la Generalitat de Catalunya per tal d'assolir el suport a la causa republicana dels grups anarquistes italians de la ciutat.
Després de la guerra civil espanyola es va refugiar a França, d'on marxà a Santo Domingo en 1940 abans que resideix a Mèxic, on serà el secretari de CNT en 1943, oposant-se a les tesis de Joan Garcia Oliver per a la creació d'una nova FAI. En 1945 va ser elegit secretari de la Delegació General de CNT a Mèxic, i també rebutja la participació en un ministeri en el govern de la República espanyola en l'exili de Giral. Va continuar la seva col·laboració amb la premsa confederal internacional amb diversos pseudònims (Mario Negro, Gustavo, Simplicio, Negresco, H. Horizonte, Romano, Rodrigo, Gran Orador.)
Va morir el 16 de gener de 1958 a la Ciutat de Mèxic. La seva companya Margarida Gironella continuarà publicant les obres del seu marit fins a la seva mort en 1964.
Obres
- Gestas magníficas, Interviú con el gran revolucionario Enrique Malatesta (1921)
- En línia recta. El naturismo y el problema naturista (1930)
- La reconstrucción de España (1945)
- La crisis fraudulenta del marxismo (1941, sense editar)
- Traduí de l'italià La rivoluzione in Italia: nostra opinione per il suo trionfo de Malatesta i Storia del socialismo europeo nel XX° secolo de Leo Weiczen-Giuliani.
Llegat
El 2014 Margarita Carbó, historiadora i néta d'Eusebi Carbó, publicà el diari del viatge que féu el seu avi a Nova York entre finals de 1937 i principis de 1938.
Referències
Bibliografia
- Margarita Carbó Darnaculleta Eusebi Carbó i Carbó. Vida i militància (2014) Edicions Cossetània, ISBN 978-84-9034-266-4
Enllaços externs
- Extret de l'article (italià) Eusebio Carbó Carbó a l'anarcopèdia, editada sota llicència GNU.