Eulàlia Duran i Grau

Catedràtica de filologia catalana a la Universitat de Barcelona des del 1977. Es doctorà en història moderna per la Universitat de Barcelona el 1979 i s'ha especialitzat en l'estudi de la societat i la cultura del segle XVI als Països Catalans. Contragué matrimoni amb l'editor, polític i historiador de la literatura catalana Max Cahner i Garcia, matrimoni el qual el 1986 l'església declarà nul. El 1983 va guanyar el Premi Crítica Serra d'Or de recerca per Les germanies als Països Catalans. Ha escrit articles a les revistes Els Marges i L'Espill.

El 1987 ingressà a l'Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona i el 2006 va rebre la Creu de Sant Jordi. És membre de l'Institut d'Estudis Catalans i sòcia d'honor de l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana.

• Les Germanies als Països Catalans (1982)
• Lluís Ponç d'Icard i el "Llibre de les grandeses de Tarragona" (1984),
• Història de Barcelona (1975) dirigida per Duran i Sanpere
• Història dels Països Catalans (1981) dirigida per Albert Balcells i González
• Orientacions bibliogràfiques sobre literatura catalana moderna (1474-1833) (1993)
• Renaixement a la carta (1996) amb Pep Solervicens
• Edició crítica de Los col·loquis de la insigne ciutat de Tortosa, de Cristòfor Despuig (1981),
• Edició crítica de la Passió de Cervera (1984)
• Dels fets e dits del gran rey Alfonso. Versió catalana del segle XV de Jordi de Centelles (1990)
• Lluís Nicolau d'Olwer. Cartes a Hermínia Grau i Aymà (1995), en col·laboració amb M. Albet
• Profecia i revolta social al regne de València a l'inici del segle XVI (1996)
• Profecia i poder al Renaixement: texts profètics catalans favorables a Ferran el Catòlic (1997), amb J. Requesens
• Repertori de manuscrits catalans (1474-1620) (1998)
• Literatura catalana moderna (2000)

• Entrevista publicada a la revista educativa d'Òmnium Cultural Escola Catalana
• «Obra de Eulàlia Duran i Grau» a Dialnet.
• «Eulàlia Duran i Grau». L'Enciclopèdia.cat.Barcelona:Grup Enciclopèdia Catalana.
• Eulalia Duran a lletrescatalanes.cat