Esteve Guiu

Esteve Guiu (1752/53 - Berga, 13 de juny de 1828) va ser un organista i mestre de capella de finals del segle XVIII i principis del XIX. Va exercir aquests càrrecs a la parròquia de Santa Eulàlia de Berga i va opositar per ser mestre de capella a la parròquia de Sant Esteve d'Olot.

Les primeres notícies d'Esteve Guiu les trobem el 2 de novembre de 1775 al Llibre de registre de la Confraria dels Difunts (1676 - 1794) que hi ha a l'Arxiu Parroquial de Santa Eulàlia de Berga. En aquest document hi diu que té 22 anys i apareix anomenat com a mestre de capella de la parroquial església. No se sap durant quant temps va ocupar Guiu aquest càrrec, però la plaça d'organista la va adquirir també aquest any i va ser per ell fins al 1824.

Al gener de 1797 es va presentar a les oposicions per ser mestre de capella a la parròquia de Sant Esteve d'Olot, les quals va guanyar Vicenç Alzina. A més, segons els documents que en parlen, Guiu ja havia opositat en alguna altra ocasió per aquest càrrec.

L'any 1824 va demanar la jubilació del càrrec d'organista, la qual li fou concedida. Poc més tard, el 13 de juny del 1828, Esteve Guiu va morir a Berga, a l'edat de 75 anys.

La font del Guiu

Aquesta font, situada prop de la carretera que puja al Santuari de Queralt, és una de les més emblemàtiques de la vila de Berga. Durant els seus passeigs d'estiu, Esteve Guiu parava a reposar en aquest indret i des d'aleshores, com que la gent el veia sovint allà, va començar a rebre el nom de la font de Mossèn Guiu (o font del Guiu), el qual encara conserva avui en dia.