Estanislau Mateu i Valls

Estanislau Mateu i Valls (Barcelona, 1877 - Reus, Baix Camp, 1973) va ser director de cor, pianista i compositor, fill d'Estanislau Mateu i Mas.

Es formà al Conservatori del Liceu i a l'Escola Municipal de Música. Fou professor de la Institució Catalana de Música (1897-1911), i el 1899 i sotsdirector i professor de l'Escola Jordiana - Orfeó Canigó.

Mercès a la influència de Lluís Millet, el 1900 fundà l'Orfeó de Sants, del qual en fou director fins al 1913, i gràcies també a ell fou director de la Capella Polifònica de l'església de la Mare de Déu de Pompeia des dels inicis. Entre el 1905 i 1907 alternà amb Joan Bautista Lambert la direcció musical dels Espectacles-Audicions Graner al Teatre Principal de Barcelona.

Fou professor auxiliar de l'Escola Municipal de Música de Barcelona entre 1910 i el 1913. A la mort del seu pare (1911) el succeí en la direcció de l'Orfeón Reusense del Centre de Lectura i, establert a Reus, hi desenvolupà la major part de les seves activitats musicals. Fou director de la Schola Cantorum i de l'escolania de la Congregació Mariana i mestre de capella i organista de la parròquia de Sant Joan Baptista (1932). Durant més de 40 anys fou el Mestre de Capella de la Reial Congregació de la Puríssima Sang, encarregant-se de tota la part musical. Destacant sobretot la Solemne Funció de l'Agonia, la Tradicional Funció de la Coronació i el Vexilla Regis del Divendres Sant davant de la Venerada Imatge del Sant Crist de la Sang.

El 1916 independitza l'Orfeó Reusenc de l'entitat Centre de Lectura i el dirigeix fins al 1957. Després de la guerra civil fou empresonat uns mesos, però recobrà la direcció de l'Orfeó Reusenc, que havia estat confiscat per l'Obra sindical d'"Educación y Descanso". Entre el 1940 i el 1941 dirigí l'Orquestra Filharmònica de l'ONED. Com a compositor se li coneixen obres de música religiosa, sardanes i, sobretot, harmonitzacions d'obres de música popular catalana. Una gran part de les seves obres, moltes manuscrites, es troben a l'arxiu de l'Orfeó Reusenc

La ciutat de Reus li ha dedicat un carrer

• Record a Eugeni Mata, per a veu i piano
• El comte Arnau, per a veu i piano
• Ave Verum, per a veu i piano
• Himne a la Senyera (1910), per a veu i piano
• Dos trisagis marians (1949), per a veu i piano
• Els segadors, per a veu i harmònium
• El rabadà i els pastors, sardana

• Tom X, pàg. 65 de la Història de la Música Catalana, Valenciana i Balear Josep M. Almacellas - Ester Pascual. Edicions 62