Esperanza d'Ors

Esperanza d'Ors és una escultora i estudiosa de l'art espanyola, nascuda a Madrid el 8 de desembre del'any 1949.

Néta d’Eugeni d'Ors, es llicencià en Literatura Hispànica per la Universitat Complutense de Madrid i realitza treballs per conegudes publicacions com Rialp, Sarpe i les revistes Marie Claire i La Actualidad Española (on ha escrit crítiques d'art). Inicialment es dedica a la docència, treballant com a professora de Moviments Artístics Contemporanis a la Facultat de Ciències de la Informació de Navarra de 1973 a 1977.

A partir de l'any 1981, després d'assistir a un taller d'escultura impartit pel seu germà Alfonso d'Ors, el “Taller Fomento”, comença a dedicar-se íntegrament l'activitat artística. Segueix la seva formació artística a l'Escola de Ceràmica de Madrid.

Es pot definir la seva obra com dins d'un classicisme estètic i temàtic. Té una clara predilecció per la representació de la figura femenina, generalment Afrodites, les quals poden estar inspirades tant en l'escultura arcaica com en altres autors avantguardistes com:Manolo Hugué, Josep Clarà o Marino Marini.

A finals dels vuitanta comença amb un nou format d'escultures, passant de les obres de petites dimensions a figures d'una gran grandària, encara que aquest canvi no va suposar un abandó de la seva anterior temàtica. Pel que fa als materials emprats per a aquestes noves escultures, utilitza una barreja de polièster i de pols de marbre. Són exemples d'aquesta etapa els homenatges a Kolbe o Marino Marini.

L'any 1991 s'inspira en el Mite d'Ícar per a la realització una sèrie d'escultures, novament de grans dimensions, de llautó, en què fa ús de nous materials com ara l'acer, la tela metàl·lica i el color, mostrant un gran interès per la simplificació, puresa i depuració dels elements barrocs, de manera que arriba a una iconografia pròpia que caracteritza la seva obra com a mínim fins a l'entrada del segle xxi.

A 1992 és premiada amb la Medalla d'Or en Escultura a la Biennal d'Alexandria (Egipte); això la va portar dos anys després, a fer un "homenatge" a aquesta ciutat a través d'una relectura dels relleus alexandrins i del mític i desaparegut Far d'Alexandria, com a record de l'esmentat premi.

Les seves escultures són fàcilment identificables, i formen part del patrimoni públic de ciutats espanyoles comLleó, Oviedo o Madrid.

Exposicions individuals

• 1981: “El pequeño hombre en el pódium”. Alençon. Madrid
• 1985: “Circe y las sirenas”. Gamarra y Garrigues. Madrid.
• 1989: “Afroditas”. Yerba-Carlos Enrich. Barcelona.
• 1990: “Afroditas II”. Nine Arts. Amberes.
• 1991: “Los laberintos de Ícaro”. Albatros. Madrid. Galería Maese Nicolás, León
• 1993: “Homenaje al Greco”. Museo Santa Cruz. Toledo.
• 1995: “Prometeo, no debiste traer el fuego”. Buades. Madrid. “No mueren los dioses”. Mercado del Pescado. Oviedo.
• 1996: “Let's dance”. Tiempos Modernos. Madrid.“Afroditas, Ícaros y Prometeos”. Bores y Mallo. Cáceres.Antiguo Mercado del Pescado de Trascorrales, Oviedo
• 1997: “El tiempo y los mitos”. Colegio Arquitectos. Badajoz.
• 1998: “Pandora, Ícaro y Prometeo”. Pelaires. Palma de Mallorca.
• 1999: “Tres mitos”. Bennassar. Pollensa. Mallorca. “Las sirenas que provocaron a Ulises”. Tiempos Modernos. Madrid.
• 2001: “Once Sísifos y algunos suplentes”. Pelaires. Palma de Mallorca.
• 2002: “Narciso: El espejo de mi soledad”. Belarde. Madrid.
• 2003: “Nuevos mitos viejos”. Antonio Machado. Leganés. Madrid.“Y Dios creó… la manzana”. Tiempos Modernos. Madrid.
• 2004: “Nuevos mitos viejos”. Dasto. Oviedo.
• 2005: “Mitos”. Ángeles Baños. Badajoz.“Esculturas:1995-2005”. Bores y Mallo. Cáceres.
• 2006: “Nuovi miti vecchi”. Instituto Cervantes. Roma. Italia.

Exposicions col·lectives

• 1984."Madrid, Madrid, Madrid", Centro Cultural de la Villa, Madrid
• 1985.ARCO 85, Madrid (amb la Galería Gamarra y Garrigues)
• 1986.ARCO 86, Madrid (amb la Galería Gamarra y Garrigues)Premi d'Escultura Villa de Madrid, Madrid
• 1988.Galería Lluc-Fluxa, Palma de Mallorca, Mallorca
• 1990.Galería Trazos, Santander, Cantabria
• 1991.Lineart, Gante, Bèlgica (con la Nine Arts Gallery)
• 1992.NICAF, Yokohama i Tokio, Japó (con la Galería Kuranuki)XVII Bienal d'Alexandría, Egipte
• 1993.Galería Kuranuki, Osaka, JapónTiempo modernos, Madrid
• 1994.Galería Pilar Parra, Madrid
• 2007."Entre Arte II", Centro Cultural Cajastur Palacio de Revillagigedo, Gijón

Obres Públiques

• “Afrodita II”, 1996, Plaça de la Paz, Oviedo.
• “Ícaro”, sense data, Elgóibar, Guipúzcoa.
• “Afrodita para Críticos”. Hotel Alfonso V. León.
• “Siempre hay tiempo para volar”. C. Capuxí. Mallorca.
• “Monumento a la Concordia”, 1997, Plaça del Carbayón, Oviedo.
• “El regreso de Ícaro con su ala de surf”, 1999, Port d'Alacant.
• “El espejo de mi soledad”. Teatro Alcázar. Madrid.
• “Homenaje al movimiento ciudadano”. Leganés. Madrid.
• “Los Cuatro Elementos”. La Lastra. León.

Obra en museus i col·leccions públiques

• Colección Pérez Simón. México.
• Colección Comunidad de Madrid.
• Fundación BBVA. Madrid.
• Fundación Jiménez-Arellano. Valladolid.
• MNCARS. Madrid .
• Museo Arte Contemporáneo. Las Palmas. Gran Canaria.
• Museo de Arte Contemporáneo. Salamanca .
• Museo Municipal de Arte Contemporáneo. Madrid .
• Museo Municipal. Valdepeñas. Ciudad Real .
• Museo de Escultura. Leganés. Madrid.
• “Sísifo con muletas”, sense data, Museo de Cáceres.
• “Devolución de Prometeos a su lugar de origen: un viaje de trashumancia”, 2009, Biblioteca Pública José Hierro, Usera.