Ernest Musquera Sais

Ernest Musquera Sais (Vilafreser, el Pla de l'Estany, 31 de maig, 1919 – Girona, 23 de juny, 2004) va ser un mestre català.

Era fill de Jaume Musquera, agricultor, i de Carme Sais, natural de Vilafreser (Municipi de Vilademuls). Casat amb Maria Musquera (1944), de Sant Andreu del Terri, el matrimoni va tenir quatre fills: Santi, Josep M., M. Carmen i Pilar. Era avi de l'arquitecta Sílvia Musquera Felip.

Va estudiar la carrera de Magisteri a l'Escola Normal de Girona. Va obtenir el títol de mestre de la Generalitat el 1932. Va exercir a les localitats de Franciac, Vilallonga de Ter, Sant Daniel i el Port de la Selva, on també era mestre d'orientació marítima i pesquera, títol obtingut a la Universitat de la Ràbida (1964). Al Port de la Selva, on va demanar d'anar-hi per prescripció mèdica, pel seu fill Josep M., hi va fer de mestre durant 30 anys. A més de la tasca de mestre, completava l'horari docent amb conferències de comerç i preparació dels alumnes per a l'obtenció de beques-salari que els permetessin realitzar estudis mitjans i superiors, per a oposicions a l'administració privada i pública. Al Port de la Selva va ser molt apreciat. L'any 1969 els alumnes de l'escola van rebre un premi pel treball titulat: "España vista por sus escolares". Posteriorment ho va publicar en el llibre: El Port de la Selva vist pels escolars. (1987), amb motiu del II Centenari de l'atorgament del títol de Vila (1787-1987). Altres activitats desenvolupades foren: secretari auxiliar de l'ajuntament del Port de la Selva, secretari de la germandat d’agricultors i ramaders del Port de la Selva i Selva de Mar, delegat local de l'institut nacional de previsió i agent de la propietat immobiliària. Va fundar la primera agència immobiliària al poble (1959) i va ser un impulsor del desenvolupament turístic de la localitat. Per aquesta activitat va ser guardonat amb les medalles d'or del col·legi d'API de Girona (1994) i també la del Turisme de la Generalitat de Catalunya (2002). La seva afició principal era la pintura, primer a l'oli i després a l'aquarel·la, a la qual va ser iniciat pel seu amic Manel Bordallo. També li agradava fer de pagès i va rehabilitar el Mas Paltré, situat al Parc Natural del Cap de Creus, que va servir d'allotjament per a estudiants de l'institut A. Deulofeu de Figueres, de la UdG, i de grups juvenills com La Roda, de Sabadell, i Taballera del Port de la Selva.