Emilio Porrini

Emilio Porrini (Milà, Regne Llombardovènet, 1858 - Barcelona, Catalunya, 1900) fou un gran clarinetista italià que va viatjar fins a Barcelona per tal d'instaurar-se com a professor de clarinet i va ser membre de diferents agrupacions musicals.

Emilio Porrini es va formar a Milà amb B. Carulli, Ernesto Cavallini i R. Orsi. El 1873 ja era primer clarinet del Teatro dal Verne de Milà i el 1875 ho era també de la Società dei Concerti Popolari di Milano. Després del 1880 s'establí a Barcelona, on fou primer clarinet del Liceu i professor d'aquest instrument al Conservatori del Liceu i a l'Escola Municipal de Música de Barcelona des del 1897. L'any 1895 va començar a impartir classes de clarinet baix també al Conservatori del Liceu.

Actuà com a concertista per l'Amèrica del Sud, a València (1892), etc. Deixà concerts per a clarinet, danses i romances, com Povero fiore!, dedicada al financer català Evarist Arnús. Apareix també com a solista de la Banda Municipal l'any 1897, després d'unes oposicions molt disputades amb el clarinetista Josep Nori, però segons les dades es va donar de baixa l'any següent.