Elvira Ibarz Ibarz
Quick Facts
Biography
Elvira Ibarz Ibarz, coneguda pel pseudònim Beleta o Veleta (Mequinensa, 11 de novembre de 1891) fou una activista política antifeixista que va lluitar a la resistència francesa contra els nazis durant la Segona Guerra Mundial i va sobreviure al Camp de concentració de Ravensbrück.
Biografia
Era filla de Joaquim i d'Águeda de Mequinensa. Casada en primeres núpcies amb el miner Antonio Castelló Roca, van ser pares de Maria Castelló Ibarz. Vídua, Elvira va emigrar a treballar de serventa a l'hotel Roi de la Pobla de Segur (Lleida). Allí va conèixer a Jaume Veleta, fill de la Plana de Mont-rós, de ca d'Antema que feia de fonda, i després de fer el servei militar es van casar a Mequinensa el 1917, on van viure durant aquells anys d'expansió econòmica de la conca carbonífera. Però la crisi minera va provocar que haguessin d'emigrar tota la família a França el 1925.
El 1936 van tornar a Espanya per lluitar en el bàndol republicà. Jaume i el seu gendre Josep Ferrer (marit de Maria) van treballar fortificant camps d'aviació a Lleida i Girona, fins que en Jaume va ser mobilitzat el 1938 amb el rang de sergent. Un cop ocupada Catalunya, Elvira i la seva filla Maria van tornar a França, acompanyades per les nebodes Conchita (per matrimoni Conxita Ramos), la Rosa, Mercedes i Pepita Grangé Penell, a través de Portbou, i van estar durant dos o tres mesos en Liévin (Pas de Calais) fins a febrer de 1939, quan Jaume les va fer instal·lar-se a Varilhes (Ariège) ja que ell va tornar a França el dia 1 de febrer per Cervere i es va establir en aquesta població.
Entre 1939 i 1944 van residir a Peny i Varilhas (Ariège), on treballaven en una explotació forestal, i van participar en la Resistència contra els alemanys. Quan Jaume va ser descobert va fugir i es va amagar a Andorra, i Elvira amb la seva filla Maria i la seva neboda Conxita Ramos van entrar a formar part de la 3a Brigada de Guerrillers, ajudant a l'evasió de soldats aliats a través dels Pirineus. Va ser capturada amb la seva filla Maria el 1944 quan els milicians de la policia francesa de Pétain van entrar a trets a casa de Varilhas buscant al maqui Jesús Ríos.
Després de la seva detenció, van ser internades a la presó de Saint Michel (Tolosa) i deportades al "Tren Fantasma" de Bordeus (Gironde) al camp d'extermini de Dachau, on van entrar el 28 d'agost de 1944, sent-li assignada a Elvira la matrícula 83.885. Com a la majoria de les dones, la van traslladar al camp de concentració de Ravensbrück on va ser internada dos dies després, amb el número 62.478, realitzant treballs forçats fins que va ser alliberada pels soviètics el 30 d'abril de 1945. moment en què va tornar com va poder a Tolosa.
Reconeixement
Amb motiu de la celebració de l'Assemblea anual de l'Amical de Mauthausen als Museus de Mequinensa, es va inaugurar un monument dedicat a les persones nascudes a la localitat que van ser deportades als camps nazis i es va instal·lar una placa metàl·lica en un monòlit de pedra amb la inscripció "A tots els fills de Mequinensa que van patir la deportació als camps nazis (1940-1945)" per recordar-los.
Bibliografia
- Català, Neus. De la resistencia y la deportación : 50 testimonios de mujeres españolas = De la resistència i la deportació : 50 testimonis de dones espanyoles.Barcelona: Memorial Democràtic, 2015, p. 231-238. ISBN 978-84-393-9343-6.
- LLOR, Montserrat: Vivos en el averno nazi. Barcelona, Crítica, 2014, (págs. 37-50)