Domingo Blasco

Domingo Blasco, anomenat Dentudo, fou un religiós castellà, que fou bisbe d'Àvila entre 1213 i 1239.

D'origen noble, pertanyia al llinatge dels Dávila, una de les primeres famílies instal·lades en la repoblació d'Àvila. Blasco forma part del grup religiós i militar de guerrers de frontera, que ocupen la seu episcopal anteriorment al segle xii, però és un dels primers de la seva família en ocupar un càrrec de l'alta jerarquia eclesiàstica. Va assistir al IV Concili del Laterà el 1215, i el 1218 rep una carta del papa Honori III en què l'exhorta a participar en les guerres contra els musulmans d'al-Àndalus.

Tanmateix, va estar present en els assumptes generals del regne, especialment amb motiu de l'ascens al tron de Ferran III de Castella, de fet, el 1217 va formar part d'una ambaixada, juntament amb el bisbe de Burgos, Maurici, que la reina Berenguera de Castella envia al seu espòs Alfons IX de Lleó perquè abandonés la seva política hostil en contra del nou monarca castellà. Probablement, com a part de l'agraïment pels seus serveis, Ferran II va concedir-li a ell i a la catedral d'Àvila sernes a Olmedo i a Arévalo el 1221, i també l'aldea de Guijo amb el seu castell, el 1231. Segons Gil González Dávila, va morir el 24 de setembre i fou enterrat a la catedral d'Àvila, al costat de l'altar dedicat a sant Nicolau.

• Díaz Ibáñez, Jorge «La incorporación de la nobleza al alto clero» (en castellà). Anuario de Estudios Medievales, núm. 35/2, 2005, pàg. 557-603. ISSN: 0066-5061.
• González Dávila, Gil. Teatro eclesiástico de las iglesias metropolitanas y catedrales de los Reynos de las dos Castillas (en castellà). Tom I.Madrid: Imprenta de Pedro de Horna y Villanueva, 1618. 
• Moreno Núñez, José Ignacio «Poder económico e influencia social de un clérigo castellano» (en castellà). En la España Medieval, núm. 24, 2001, pàg. 395-419.