Constança de Portella

Constança de Portella fou abadessa del monestir de Santa Maria de Valldaura 1341-1361); li deien l'enigmàtica i la manipuladora.

La trajectòria de Constança de Portella va unida, inevitablement, a la de la seva predecessora al monestir de Valldaura, Cecília de Cartellà. Mentre aquesta va ser abadessa fa la sensació que, a vegades, Constança tingués més autoritat que ella malgrat que només era monja i, més endavant, priora. tal vegada és una declaració de principis que en la documentació que es refereix a Constança aparegui anomenada com a <<nobile domina>>.

No sabem a quina branca dels Portella pertanyia. Potser era filla de Bernat de Portella. Qui sap si germana o cosina de Marquesa de Portella. Es desconeix des de quan era al monestir, però el més segur és que fos de ben jove i que l’any 1324 ja fos priora. L'any següent va rebre el mandat del papa perquè es traslladés a Vallbona tot demanant que «allí segui rebuda i tractada per les monges i sorores, en la sincera caritat del Senyor, com contempla l'orde.» L'argument de pobresa del monestir i d'estar en un lloc perillós i isolat apareix en molt documents dels anys que van de 1325 a 1341. I ha un altre argument que s'hi afegeix: «I sense verdadera clausura.» Aquesta serà el que potser donarà més empenta a l'hora de tirar endavant el projecte de construir el nou monestir de Santa Maria de Montbenet a la vila de Berga.

No se'n sap el motiu, però el cas és que Constança no va anar a Vallbona, va continuar a Valldaura. No fer-ho era desobeir una ordre papal, però de segur que Constança devia comptar amb un bon pretext per quedar-se. Tal vegada la família Portella va fer prou pressió perquè un membre del seu llinatge continués a Santa Maria de Valldaura. Fos com fos, és un enigma sense resoldre.

Ja quan era priora tenia molta autoritat. Amb l'exercici d'aquest càrrec va coincidir el conflicte de la divisió del monestir. No tenia encara el títol d'abadessa, però ja exercia com a tal. Potser per aquest motiu, Cília de Cartellà acceptà de bon grat anar a Montbenet i allunyar-se d'una <<rival>> que, a jutjar per les seves actuacions, anava massa a la seva. Cal repetir que no se sap el motiu pel qual desobeí l'ordre d'anar a Vallbona.

D'altra banda, sembla que Cília ja era abadessa de Montbenet no volia reconèixer Constança com abadessa de Valldaura. Com ja hem dit en el paràgraf anterior, les picabaralles entre les dues personalitats eren constants. Un exemple és que el 27 de juny de 1340, el procurador de Constança, Berenguer d'Olzinosa, presentà i donà <<protest>> en nom del monestir contra l'abadessa de Santa Maria de Montbenet, Cília de Cartellà i el seu procurador Pere Salau, per haver pres jurament d'homenatge a tres homes del lloc i castell de Solanelles, tot i que la Sentència ja estava feta, però continuaven les reclamacions. Uns mesos més tard, entre el 30 d'agost i el 27 d'octubre, a les dues doncs se les reconeix com a abadesses quan Cília rebia l'acte d'homenatge dels seus homes propis de la parròquia de Rotgers, fet que ja ha estat comentat.

Però en la documentació de Valldaura no es troba que se la citi com a abadessa fins al 18 de desembre de 1341. Fins i tot quan ja va tenir confirmat el títol, els conflictes i enfrontaments van continuar; possiblement per això es va veure obligada a fer inventari de les propietats del monestir.

El 5 de setembre Constança de Portella es desplaça al lloc i castell de Solanelles i allà, com abadessa del monestir de Valladaura, davant de notari i de testimonis, cadascun dels homes del castell de Solanelles sota el domini del monestir va jurar davant dels Sants Evangelis, tot detallant les terres i els masos que tenen en nom del monestir, els serveis a fer i les rendes a pagar. Tretze dies després, Constança va estar al domini de Sant Domí, al terme de Sant Guim de Freixenet a la comarca de la Segarra fent el mateix: un capbreu dels drets, propietaris, serveis i rendes del monestir de Santa Maria de Valldaura. Gestionà molt directament patrimonis a les parròquies de Sant Maurici de Portella, Olvan, Les Llosses i Solanelles.

El seu abadiat, però, va coincidir amb anys difícils, de fam i d’una epidèmia de pesta que al Berguedà va ser important. Una petita llista de rendes que el monestir de Sant Pere se la Portella donà a l'abadessa ho demostrà. Fa constar que és per a vestit i provisió. Són les rendes petites que pertanyen als masos de l’entorn immediat del monestir: mas del bosc de la Portella; mas de la Portella, mas de l’Era; mas del camp de Parrers, mas de Basses, abans masoveria de Codina, mas d'Escobanell... El mínim per poder subsistir.

Constança ja devia ser morta quan la nova abadessa, Esclarmonda de Rechs, es va haver d'enfrontar a un altre conflicte amb Santa Maria de Montbernet. En aquest cas era l'acompliment d'una clàusula testamentària per la qual domma Guillema, esposa d'Arnald de Saga, volia ser enterrada al monestir de de Valldaura i deixar-li rendes per celebrar l'aniversari, però el monestir de Montbenet interpretava que li pertocava a ell. La sentència va ser favorable a Valldaura.

Amb Constança acaba el llinatge dels Portella a Santa Maria de Valldaura.

• Editorial Base Col·lecció Base Històrica, Abadesses i priores a la Catalunya Medieval, pàgs. 115 a 117, llibre de Maria Carme Roca i Costa (ISBN 978-84-16166-22-0)