Carmelo Maugeri

Carmelo Maugeri (Catània, Sicília, Itàlia, 1889 - [...?], 1986) fou un baríton italià.

Va estudiar al Conservatori Tartzini a Trieste, després amb Matteo Adernò a Catania. Va debutar el 1911 al "Teatre Bellini" de Catania com Alfio a Cavalleria rusticana. Després d'actuacions comartista invitat en diferents coliseus italians i a Lisboa, es va convertir en la primera guerra mundial durant un temps en un soldat de l'exèrcit italià. De 1917 a 1919 va cantar al Teatro Carcano de Milà i va ser convidat a la temporada 1918-1919 al Gran Teatre del Liceu de Barcelona on cantà Fra Diavolo. Immediatament després fou contractat pels principals teatres italians. El desembre de 1919 participà en reobertura de teatre Verdi de Trieste, amb Francesca da Rimini, òpera amb la que debutà en el teatre "Costanzi" de Roma el desembre de 1921, en el Teatro San Carlo de Nàpols (gener de 1927) i a La Scala (abril de 1929), i que sempre fou un dels seus punts claus del seu repertori, junt a Roméo et Juliette i la La farsa amorosa de Zandonai, de les que en fou el primer intèrpret a Roma 1922 i 1933.

Dotat d'una veu de limitada extensió i d'un timbre no especialment atractiu, es valgué de la seva indiscutible eficàcia interpretativa i de la seva exemplar incisivitat en la dicció per a delinear personatges en els límits entre el pervers i el burleta. En conseqüència, Maugeri es dedicà especialment al repertori realista i les òperes del segle XX, més que al romàntic. cap al final de la seva carrera que concloïa el 1955, s'orientà vers els papers més brillants i còmics (Dandini, Dulcamara, Melitone, Beckmesser i Marcianello, de Lo frate innamorato de Pergolesi).

Participà, entre d'altres, en les següents estrenes mundials: Dafni, de G. Mulè (Roma, 1928); Cecilia, de L. Refice (Roma, 1934), Il deserto tentato, d'A. Casella (Florència, 1937); L'oro, d'I. Pizzetti (Milà, 1947), així les dues obres de Zandonai abans comentades.

• Edita SARPE, Gran Enciclopedia de la Música Clásica, vol. III, pàg. 816. (ISBN 84-7291-227-2)