Carles Emili Montañès i Criquillion

Carles Emili Montañès i Criquillion (Barcelona, 1877 - Madrid, 1974) va ser un enginyer industrial que fou enginyer en cap de Tramvies de Barcelona, cofundador de Ferrocarrils de Catalunya (1912), cofundador de Barcelona Traction Light & Power, president de Ferrocarril de Sarrià a Barcelona (1911), Governador Civil (1919), diputat al Congrés dels Diputats i president del Cercle Català de Madrid durant els anys seixanta.

Projectà l'electrificació de Catalunya i la creació d'un ferrocarril que unís Barcelona amb el Vallès per la serra de Collserola. Per demostrar-ne la viabilitat del ferrocarril el 1908 va construir-ne un de petit anomenat Mina Grott. Després de diversos problemes legals, denunciat pel Tren de Sarrià per la competència que feia deslleial al Funicular de Vallvidrera i per funcionar sense cap mena de concessió. Tot i que la justícia li donà la raó, l'obligaren a demanar-ne la concessió. Finalment després de moltes gestions va obtenir-ne una: la d'un ferrocarril de Sarrià a Les Planes.

Per portar a terme els seus projectes va aconseguir el 1911 l'aval d'un enginyer estatunidenc, el Dr. Pearson el qual ja havia muntat diverses empreses de tramvies i companyies elèctriques per tot el món. Amb el Dr. Pearson fundà la Barcelona Traction Light & Power (popularment coneguda per la canadenca) i la companyia Ferrocarrils de Catalunya pel projecte de ferrocarril, i com a base compraren el Ferrocarril de Sarrià a Barcelona.

Durant la famosa vaga de la Barcelona Traction Light & Power del 1919 fou nomenat Governador Civil per intentar redreçar la situació. En no aconseguir-ho es veié obligat a dimitir.

Durant la guerra estigué al front nacional. Morí a Madrid a principis de l'any 1974.